En una nova demostració de les maneres de governar aquest simulacre d’Autonomia, el senyor Castellano, conseller de Governació, remet a l’Estatut a aquells que li pregunten sobre l’episodi del secretari d’un jutjat de Vinaròs en referència que demanà traduccions del català al valencià, quan científics, tècnics i la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens normatiu estatuari, estudien informen i dictaminen de sobres l’evidència que es tracta de la mateixa llengua. Una mena d’enfosquir la nostra història i la nostra cultura.

La resposta del Conseller, impúdica i desvergonyida, una més, doncs en un reguitzell de casos ell i els correligionaris es passen l’Estatut pel folre, recolzant per exemple en diners, entitats antisistema que són diametralment oposades a la unitat la llengua comuna que intenten rebentar actes del President de la AVL. Tot això un defensor de l’Estatut. Com diu la meu gata, mèu.

També impúdica i desvergonyida, l’actitud d’ell mateix i els correligionaris en deixar la llengua pròpia, el valencià que tant escatainen, feble respecte de l’altra oficial a la qual recolzen sucursalisticament quan no ho necessita, en una mena de trair les seus pròpies arrels, doncs és defensada per tot l’Estat a les bones o a les males a capa i espasa. Revelador el silenci que fan demostrant com defensen l’Estatut davant els atacs al valencià que hi fan certs membres de la força pública estatal, quan de vegades s’adrecen a ells, en ella. Com diu la meua gata, mèu.

També impúdica i desvergonyida, l’actitud d’ell mateix i dels correligionaris en vore dia rere dia, a les Corts Valencianes quan no la fan servir quotidianament en la tasca parlamentària; damunt diuen que ve dels ibers. Com diu la meua gata, mèu.

També impúdica i desvergonyida, l’actitud del senyor Castellano i dels seus correligionaris, en imposar la doctrina del Consell de Castella en el sistema d’Educació d’aquesta Autonomia, usant-la de camp de proves de l’Estat, afegint l’anglés, que per altra banda ningú té res en contra, però tomben literalment i sense mirament la immersió, en un trilingüisme que torna a deixar sota les potes dels cavalls el valencià, llengua feble sense dubtes, que impúdicament i desvergonyidament el senyor Castellano diu que és la nostra llengua. Com diu la meua gata, mèu.

A més a més de la mateixa manera impúdicament i desvergonyidament, deixen sense escolaritzar en la nostra llengua a més de catorze mil xiquets que volen estudiar-la i no poden, així com que impunement i vergonyosament, a la ciutat de València tan sols l’estudien el 10% de l’alumnat, sense fer res per a remeiar-ho. Com diu la meua gata, mèu.

També impúdicament i desvergonyidament, incompleixen l’Estatut, al qual es i ens remet, així com la Constitució la qual tan sacralitzen, deixant sota les potes dels cavalls al feble, no pagant el que deuen ni als d’ací ni als d’enllà, quan l’Estat és social per dret. Així mateix incompleixen allò que es van comprometre en el programa electoral, deixant ben patent que una cosa és dir el que s’hi farà i l’altra fer el que es diu que s’hi farà. Com diu la meua gata, mèu.

Com també impúdicament i desvergonyidament, la defensa que fan de l’Estatut i de la Constitució davant la ignomínia de certs correligionaris els quals es vanaglorien al costat de simbologia antidemocràtica preconstitucional dels temps del de la veu aflautada i el bigotet, el que tots sabem, emprava mètodes d’abans de les coves i les ombres. Com diu la meua gata, mèu.

També impúdicament i desvergonyidament, per acabar-ho d’arrodonir, es passen pel folre l’Estatut d’Autonomia, fent cas omís dels informes del Síndic de Comptes, Interventors de la Generalitat i Síndic de Greuges, càrrecs estatuaris, que evidenciaven de certes irregularitats i anomalies en la gestió de la Generalitat. Així com de sentències judicials sobre medi ambient i caça. Com diu la meua gata, mèu.

Per últim no puc deixar de dir-ho una altra vegada, també impúdicament i desvergonyidament, la defensa que fan de l’Estatut i en particular de la llengua pròpia, al remetre a la família de l’homenot Bausset, amb motiu del seu traspàs un telegrama en castellà en la llengua de ponent. Com diu la meua gata, mèu.

Davant tot això, hom aplega a comprendre i pot concloure, per què un és incombustible. Com diu la meua gata, mèu.

P.S. Amb els qualificatius impúdic i desvergonya, potser m’haja quedat curt, així com per al reguitzell de greuges que també potser a algú li semblen pocs. A la gata no li passa res, si de cas ja anirem parlant. Tan sols dir-vos: Au!

>

TV3 – Polònia – Reunió entre Montilla i Camps – tv3