Dic això perquè la mestra, entre els deures, ens encomana l’apadrinament paraules que per un o altre motiu ens semblen que haurien de ser-ho. Com que em crida l’atenció des de fá un bon grapat de temps la sustitució dels nostres mots per l’equivalent del castellà, la recerca va adreçada en la majoria dels casos a fer fitxa d’aquesta barbaritat. Així me n’adone sense molt d’esforç de com ELS VALENCIANS-PARLANTS a desdejuni l’anomenen DESAYUNO, a fadrí SOLTERO, a afegir AÑADIR, a mabre MARMOL, i com ja anem per la S, a safata BANDEJA a sagí o greix GRASA i fins i tot a suc SUMO, i al lluç MERLUSA o al llobarro LUBINA. Ja que l’assumpte clama al cel tots plegats i no uns pocs hauriem, millor dit deuriem, tractar de redreçar-ho. Un amic diu que en açó com en altres casos semblants,”en cada bugada perdem un llençol”. Altre que com aquell resulta sangant dons l’he observat també en els que parlen la nostra llengua, és el referit, vos haurà passat també a molts, a quan et disposes a ensenyar algun dependet o dependenta de botiga o supermercat que et diu que no t’entén, llavors possa cullerada algun “compatriota” mestre traductor el qual li ho explicarà en castellà, lògicament com sóc a la guai ja he conseguit asserenar-me lii responc amb resol·lució i educadament.
P.D. Li agafe el consell a Vicent Moreno, President de l’Escola Valenciana i tracte per tots el mitjos de no ser-hi un valencia-callant.
Res més.
