El ministre, davant la postura que la seua LOMQE no resol ni molt menys l’arraconament de la nostra llengua perquè no garanteix ni dóna solució a que tots els xiquets i xiquetes nostres que vulguen estudiar en valencià ho puguen fer, els ha dit que és un problema de les autonomies.
La resposta no ens deu sobtar, ja que l’any passat quan la proposta de llei era tan sols un esborrany, encara que tècnicament, ideològicament era clar que no, en aquesta genuflexa els sucursalistes del PP i, al capdavant la Consellera d’Educació Mª José Català, treballaven de valent tractant d’imposar, com ho van fer, el trilingüisme amb la incorporació de l’anglès a costa del valencià l’idioma feble, eliminant d’aquesta manera els programes d’immersió.
No s’ha d’oblidar que, si s’han autoritzat més línies en valencià, ha sigut perquè l’espasa de la justícia l’han tinguda damunt del coll i d’alguna manera no tenien més remei.
Així que l’inefable Wert, quan es llavà les mans dient el que digué als nostres representants, sabia ben bé el que es duia entre mans i evidenciava que els postulats de la llei són ben defesos pels seus agents ací. Així, pel que feia a aquest cas podia jaure tranquil.
Els d’ací, dia rere dia, donen mostra de la defensa que fan de les nostres senyes d’identitat i, al capdavant, l’idioma. L’última, la demostració “científica” del pota negra que és el valencià, encara bo que no l’han pogut batejar com a LAMPAO “el jove”, que ha estat descendent de banda de pare i mare de l’ibèric. Per amollar a córrer.
Tampoc cal oblidar que la senyora Català havia demanat perdó als companys de partit, per si en el seu discurs n’amollava alguna en l’idioma de sa mare. El conseller d’Hisenda aleshores Sr.Vela, poc després, li va donar suport indirectament en dir allò de “el valenciano se aprende en casa y en la calle”. Què fem?
Davant d’això i tantes altres coses, em consta que les forces veritablement valencianistes treballem sense desmai per a, amb dues potades, democràtiques això sí, fer-los fora més prompte que tard.
