Al cap de vuit mesos d’un govern “progressista” en la Generalitat valenciana, se senten veus inquietes fent-se preguntes de difícil resposta. Els nous governants, ¿estan fent prou per la llengua i la cultura d’aquest país? Si aquestes matèries les tractem asèpticament, és una cosa. Però si formen part íntima de la nostra persona, hem de ser conscients que la llengua i la cultura d’aquest país han sigut assetjades, ferides i mig mortes. Tot, doncs, serà poc per a reparar-ho. Encara que el nacionalisme espanyol no suporta la igualtat lingüística i cultural -ni pensa mai en la igualtat d’aquells punts del planeta on es moren de fam-, la llengua i la cultura valencianes són les pròpies d’aquest territori -no les imposades- i per tant demanen totes les prioritzacions.
