Efectivament, d’un temps ençà, els il·lustres acadèmics –homes– que saltaven a la primera “provocació” de les feministes, en “violentar” el llenguatge a favor d’un cert igualitarisme –que no una igualtat total–resten ara muts front al seguit de despropòsits que els polítics i funcionaris de torn deixen anar sense cap rubor al tribunal que jutja els fets –o les intencions– de l’1-O.
Per exemple, que determinat testimoni –presentat per la fiscalia, of course!– deixe caure, sense despentinar-se, que “no hubo ninguna carga policial…” –cita textual dels media-, malgrat els centenars de vídeos –algun de la BBC– que han donat la volta al món evidenciant tot el contrari; no ha fet moure una cella als il·lustres acadèmics, tot i l’ús pervers de la llengua espanyola, la precisió i credibilitat de la qual –“limpia, fija y da esplendor”– sembla estan obligats a promoure urbi et orbe. Com tampoc s’han immutat –els il·lustres acadèmics– quan el mateix testimoni, a la vista de la magnitud de la seua falsedat, ha volgut “matisar” que la Policia –si de cas– “actuó con exquisita proporcionalidad…” –nova cita textual dels media–, que encara perverteix més la llengua espanyola, la dignitat de la qual la RAE hauria de garantir.
No queda una altra que, si front a tals i monumentals agressions al castellà, l’Acadèmia responsable de tenir-ne cura no es mou, serà que comparteixen aquells exabruptes?
