Tant la gent d’esquerra coherent com les opcions que qüestionen el model d’estat hem anat acceptant una mena d’impotència per alterar la situació del Senat, com que el sistema electoral genera una norma arbitrària que afavoreix els dos grans partits i, a més a més, la funció és d’una supèrflua segona lectura, aleshores passen del senat. Aquest punt no ens recorda la famosa faula de la rabosa que considerava que la fruita està verda? Sols cal repassar la història més recent per constatar el poc esforç i atenció que s’ha donat a la lluita per treure profit al Senat. Tal actitud, però, deu i pot canviar. La hipòtesi d’una majoria reformadora i de canvis al Parlament i una majoria de dretes al Senat significa necessàriament un perill, fins i tot la reforma del Senat podria ser vetada pel mateix Senat!
Al meu entorn he vist des de fa temps que els ciutadans d’esquerra o valencianistes voten al Senat, o s’abstenen, com si es tractara d’una “maria” davant el cas de l’autèntica assignatura que és la llista pel Congrés. Sense negar que objectivament és al Congrés on es couen les qüestions importants, i que en funció de la regla de les majories surt el govern, cal situar com a objectiu la conformació d’una majoria al Senat com a mínim de progrés, tot i considerant que el terme”progrés” representa una certa ambigüitat. Els pactes i les aliances son més que necessàries, en especial quan afecta la possibilitat de reformar i modificar el contingut i el sistema de representació del Senat.
Els ciutadans, i més encara si cap els dirigents polítics, hem d’estar a l’altura, no s’ha de passar del Senat, ni tampoc considerar que la fruita està verda, la llei l’han feta per mantindre el sistema, però, malgrat això, els seus efectes els podem neutralitzar i evitar una majoria que bloquege les reformes.
