Enguany la Mostra de la Vida Tradicional Vilafamés 1900 com en anterior ocasions ha estat un èxit de públic i, tanmateix, una ocasió per mostrar habilitats i passar-ho bé. De nou, però, hem de lamentar que el retrat de Franco haja estat penjat al local on es rememora la caserna de la Guardia Civil al 1900, una data en la qual l’esmentat general era encara un xiquet i ningú podia imaginar-se el seu futur. Com que ja en anteriors vegades ha hi havia passat, per part de l’Associació d’Amics del Barri Antic es va aportar un retrat d’Alfons XIII, demanant que aquest darrer substituiria el de Franco, ja que en ser menor l’hereu hi ha havia una regent, sa mare Maria Cristina, i ell seria coronat al 1906. Doncs bé, durant la festa vam veure com el retrat de Franco continuava penjat junt amb el d’Alfons XIII aquell que havíem aportat nosaltres. Cal dir que alguns visitants ens manifestaren la seua sorpresa

No vull posar-li ferro a una simple anècdota, puix no representa el sentiment del poble de Vilafamés, sols voldria apuntar algunes consideracions que considerem adients. Quin sentit té penjar un retrat del dictador, quan aquest fou cap de l’estat a partir de 1939? Nostàlgia d’algú? Una cosa és respectar les idees dels altres, i altra prou diferent seria que en actes públics o festes s’introduïsque elements que generen controvèrsia, i que, a més a més, tergiversen la història, ja que als primers anys del segle XX dubtem que en alguna caserna de la Guàrdia Civil hi hagueren retrats de Franco. La gent de Vilafamés celebra la mostra del 1900 de forma alegre i creativa, aleshores, no té cap sentit introduir coses que distorsionen el sentit de la festa de tot el veïnat.

De nou, reparem amb les mancances de la llei coneguda com de “La memòria històrica” de 2007, la qual no va cobrir les expectatives que des d’una òptica democràtica calia esperar, ja que al nostre parer sols va introduir millores econòmiques a les víctimes que hi quedaven en vida, juntament amb algunes mesures relatives a símbols en edificis públics, i no va crear mecanismes perquè, posteriorment, els poders públics portaren endavant una activitat pedagògica per reparar efectivament els greuges- dels uns i els altres- comesos durant la guerra civil i després durant la dictadura.

Confiem superar situacions com les que motiven el present comentari, per això mateix, amb el respecte a les idees dels demés, fins i tot, les dels possibles partidaris del règim franquista, fem festa, deixant les idees per altre moment i altres espais. Desitgem que als 1900 propers gaudim de nou de la mostra amb plena satisfacció.

President d’AACAV

Comparteix

Icona de pantalla completa