Després d’haver patit les fanfàrries i destarotades del predecessor, el ‘rectoret’, la cosa semblava fàcil. Però vist allò vist, el propòsit naixia tort per nomenar-lo a dit el senyor Rajoy, legítimament tot fos dit, doncs ha estat un error de càlcul com s’ha demostrat, puix va posar tots el ous en la mateixa cistella sense tindre en compte les capelletes que hi ha en el partit de les gavines i gavinots en la sucursal, tampoc hi ha hagut paciència i suport en l’acció de govern encomanada, la qual inicialment semblava esperançadora, doncs va anar tallant algun coll que ho mereixia.
La cosa va resultar decebedora per aturar-se en els segons escalons, fracassant per no haver estat agosarat d’aplegar als colls dels imputats que romanen a les bancades de Les Corts del País.
Afegint a més, l’ocorregut a Madrid, on el senyor Rajoy està sota sospita pel cas Bárcenas, políticament clar, que ha donat peu a aquells que romanen en les bancades imputats, no s’aturen d’enriallar-se entrebancant-li l’acció i l’autoritat. Vegem sinó les encreuades en les quals és troba l’inefable i incombustible senyor Castellano i les passejades de gall del tigre de la Ribera per les mateixes.
Per acabar-ho d’arrodonir el senyor Fabra segueix aplicant mètodes clientelars de cacic en amollar diners a la Federació de basquet on treballa de seleccionador el seu amic d’infantesa Orenga, i a més a més, contractar una coach d’imatge amb despeses del Consell i pillar-lo, i darrerament un maitre procedent d’un ERO de l’Agència Valenciana de Turisme on ‘La perla’ encausada en la bancada de Les Corts, era responsable del maleït FITUR que ha resultat un afer més per esbrinar.
Això tan sols uns petits botons de mostra, doncs l’herència econòmica del ‘rectoret’ i la manca d’ingressos en les arques de la Generalitat en virtual fallida, allà veurem si ens resten l’autonomia, ha fet possible el més fàcil, fer retallades de tal gruixa que afecten per damunt de tot als més febles i després aplicar-les a l’ensenyament i a la sanitat, en aquesta última de segur pensaren que si s’allargaven les llistes d’espera i es moria algú ho denunciarien al jutjat, i si s’ha de pagar, per a això estan les assegurances.
Com que la possible solució a tot era posar en vàlua l’acord de blindar el finançament mitjançant l’esmena a l’Estatut, el qual des de feia dos anys i mig dormia als caixons, se’n ha vingut a terra, doncs en el mateix PP a Madrid no ha trobat suport per no dur a terme una acció de govern fiable i ferm a gust de la cúpula no essent recolzat ni pel seu partit a la sucursal. La saltadora de balconades qui va per a Presidenta de la Generalitat -gloriosa Santa Anna, lliura’ns!, el jazzmen i l’entema que li té el qui mana ací ara, el Senyor Garcia Margallo, fan impossible que la situació en la qual es troba Fabra i aquesta agenollada autonomia es redrece i traguen el cap del fem.
Si el President de la Generalitat fóra ara valent, agosarat, doncs me’l veig portant-li cafetets al Fabra de les ulleres, així com a molts altres de l’equip, dissoldria ara mateix Les Corts del País i convocaria eleccions anticipades, sense cap dubte seria per sempre a la memòria del poble valencià, perquè a la memòria dels seus potser no.
Els que no pensem com pensen, ens resta treballar a dos mans per a fer-los fora aviat doncs a aquest pas ni alçarem el cap ni eixirem d’aquesta.
