A poc a poc anem convencent-nos que el poder naix de totes i cadascuna de les persones, del conjunt humà, però s’usurpa per part de minories elitistes en nom de la representació o de la força, directament, o, fins i tot, en nom de res. El poder és acumulatiu, per això hi ha bombes atòmiques, ciutats monstruoses i moltes butlletes per al “món feliç”. I, finalment, el poder, com l’energia, no es crea, es transforma perquè quan es tasta resulta fortament addictiu. Per tant, si volem sobreviure al grau altíssim i progressiu de conflicte i autodestrucció d’ara mateix, comencem a recuperar poder en qualsevol circumstància. No lliguem, deslliguem el poder i deixem que sobreisca la llibertat i un món més humà que el que ens venen a hores d’ara. I rectifiquem la fórmula: 1 persona, 1 vot… i 1 responsabilitat.
