Una cosa és dir que “el poble ha parlat”, que “ell no s’equivoca mai” i parides d’eixa categoria de sacralització i, una altra, és fiar-se del poble. Perquè si tan encertat resulta, què millor que en cada qüestió demanar-li el parer mitjançant les noves tecnologies? Però no, volen fer-nos creure que tenim una democràcia participativa, mentre que vivim encara com en l’edat mitjana o el paleolític superior: l’amo al vèrtex d’una piràmide i cada quatre anys o quatre mesos la pantomima de les eleccions i el discurs idiota que manifesta com de sabut és el poble. Ara bé, jo no vull que em represente ningú, vull ser una persona que decidisca amb els seus veïns, viure en una democràcia de les persones i dels indrets. És a dir, que tot allò que ens afecta a nosaltres, ho decidim nosaltres. La resta és una enganyifa “elefantítica”.
