Corrupció, malbaratament, nyaps, barracons escolars, retallades, infrafinançament … qui pot dubtar a aquestes altures de la pel.lícula que aquestes són algunes de les icones més cridaneres que han caracteritzat el (des)govern del Partit Popular al País Valencià al llarg de dues dècades ignominioses?
Ahir llegint en els titulars de premsa el registre i la detenció de la intendent del Palau, Helga Schmidt, i del seu exgerent (també exliquidador de RTVV) Ernesto Moreno, em van vindre al cap unes similituds entre el que ha estat des del principi la història del Palau de les Arts de València i algunes de les icones més sagnants per als valencians de la història del govern del PP en els darrers anys al País Valencià.
Helga va ser, durant molts anys, una persona de la màxima confiança de Francisco Camps. Un President de la Generalitat que va simbolitzar l’època del plom del País València, en què els gossos es lligaven amb llonganisses i una banda de lladres de coll blanc i amb gran bigoti saquejaven les finances públiques valencianes a plaer i amb tota la impunitat que els proporcionava una altra banda de delinqüents polítics que les urnes havien posat democràticament a governar aquest País.
El Palau de les Arts, dissenyat i construït per Santiago Calatrava, va ser pressupostat en poc més de 100 milions d’euros… però va acabar costant a tots els valencians exactament 478 milions. Això sí, València tenia per fi el seu coliseu de l’Òpera, que podria competir en prestigi i grandiositat amb el Liceu de Barcelona o el Teatre Real de Madrid. Perquè d’això es tractava, de “posar a València al mapa”, un altre de les obsessions que van caracteritzar l’època del tàndem Francisco Camps i Rita Barberà.
El Palau de les Arts i els 478 milions de diners públics es va construir tan sols a uns pocs centenars de metres del Col·legi públic 103, uns barracons escolars en què els pares dels alumnes es van afartar de denunciar les penoses condicions en què havien de estudiar els seus fills. Els barracons escolars, un altre de les icones del govern del PP a València.
Curiosament, una subhasta espontània de peces de trencadís caigut d’aquest Palau, organitzada a l’OCCC de València, va servir per arreplegar fons per l’AMPA del col .legi 103 pròxim al coliseu. Tot un símbol també d’aquesta època: els enderrocs del Palau per ajudar a arreglar els desperfectes dels barracons de l’Educació pública valenciana.
Efectivament, Zubih Meta tenia tota la raó. Les inversions del ministeri havia baixat des dels 1,4 milions d’euros anuals en l’època socialista, fins als 400.000 euros de l’època del ministre Wert. La indignació del director indi va ser tal que va fer unes sorprenents declaracions en què deia que a València “hauria d’existir un moviment independentista (…) Si nosaltres tinguérem els mateixos diners que Madrid li dóna al Liceu de Barcelona, seríem molt feliços (…) No sé per què Madrid odia València“, posant de relleu les retallades i el infrafinançament estructural que patim els valencians per part de l’Estat espanyol, una altra de les icones que han caracteritzat l’època de govern popular a València.
Com va passar a Egipte, les piràmides van sobreviure el pas dels temps i els faraons. Esperem que el Palau de les Arts també sobrevisca el pas del temps, però sobretot el govern del PP.
