Quan les seues paraules van acabar, el locutor va indicar que eren les vuit en punt del vespre, i que en aqueix moment el País Valencià perdia l’últim mitjà de comunicació en català, la seua llengua pròpia.
I efectivament, així ha estat. Els senyals horaris de les vuit donaren pas al silenci absolut.
Després li va tocar el torn a la ràdio i a la televisió valencianes. Tres canals de televisió i dos de ràdio fets desaparèixer per un govern antivalencià que a hores d’ara ocupa amb vergonya i indignitat la nostra Generalitat.
I ara el govern espanyol, amb la necessària complicitat del govern d’antivalencians d’ací, ha completat la desfeta: ha fet tancar a ACPV les ones de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, també després de dues dècades d’emissions ininterrompudes arreu de les terres valencianes.
Sense dubtes, aquests esdeveniments formen part d’una guerra, bruta però calculada, contra el nostre poble, engegada (no ara) amb l’objectiu d’assimilar-nos, encara més per si no fóra poc, als usos, costums i a la llengua castellanes, tal i com va fer Felipe V fa 306 anys amb el nostre antic regne, “por derecho de conquista”.
Però, al meu parer, el que va passar ahir té una doble lectura, seguint una mateixa estratègia, duta a cau pel govern espanyol, de menyspreu i aniquilació de la llengua catalana.
El tancament de TV3, ara fa quasi tres anys, i el de Catalunya Ràdio a hores d’ara, són fets (gens atzarosos) que no tenen una altra finalitat més que la d’“impermeabilitzar” l’espai televisiu i radiofònic del Principat portes enfora, precisament ara (oh, casualitat!) que el dret a decidir i el procés cap a la independència es debaten constantment en els mitjans de comunicació espanyols i catalans. Però si silencies un, només escoltaràs el que diu l’altre…
Aquests atacs formen part de la mateixa estratègia què s’està utilitzant al País Valencià, una estratègia que pretén aïllar els dos territoris entre si, però alhora al Principat de la resta de territoris veïns què amb els què comparteix llengua i cultura.
És a dir, clarament es pretén evitar qualsevol indici de “contagi” amb el moviment popular independentista que s’està produint a Catalunya, aïllant-la lingüística (culturalment) i mediàticament de la resta dels Països Catalans.
Una estratègia engegada amb un únic objectiu: aturar el procés sobiranista engegat al Principat i assimilar la nostra llengua i cultura pròpies a la llengua i la cultura dominants en l’actual nació castellà-espanyola, amb un clar rerefons polític d’assimilació nacional català per part d’un Estat castellà-espanyol de concepció inequívocament unitària i jacobina.
