Perquè només aqueixes organitzacions lligades al crim, i jo diria que molt justet, poden presentar una nòmina semblant d’amics, còmplices i coneguts perseguits per la justícia.
No cal repassar la llista de noms, que se’m faria per altra banda interminable, i que és àmpliament coneguda per tots.
Un dels tàndems més famosos d’aquesta organització, Rita Barberá i Francisco Camps, es van obstinar fa alguns anys a col.locar a València en el “mapa mundi”, no se sap molt bé si en el geogràfic o en el de la corrupció sistèmica. Certament, vist amb una certa perspectiva que dona el temps, poden presumir a ciència certa que ho han aconseguit.
Perquè en el mapa europeu les autoritats de la UE, amb seu parlamentària a Brussel.les, el coneixen àmpliament. I també són plenament conscients que una barreja perversa de governants ruins, inútils i corruptes governa aquest maltractat territori des de fa bastants anys.
I ho saben, no només perquè el puguen llegir en els diaris o escoltar a través de les intervencions d’alguns parlamentaris valencians en la càmera europea, sinó també per les nombroses comissions d’investigació que s’han hagut d’obrir allà per investigar la orgia de irregularitats i l’aquelarre de xifres fraudulentes que els han anant arribant des de fa anys des de diferents mitjans i organitzacions polítiques i civils valencianes.
Així, la passada setmana la Comissió Europea va admetre a tràmit la petició que al gener de 2014 va presentar l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol.
La seua petició? La depuració de responsabilitats polítiques al marge de les judicials. Tota una vergonya i el que hauria de haver segut un escarni per a un govern insensible davant un succés que va sumir en el dolor i la desesperació a moltes famílies valencianes.
I no hi ha una sense dues.
També la setmana passada la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de València (FAPA-València) va confirmar que el Parlament Europeu investigarà l’ús dels 650 milions d’euros que el Banc Europeu d’Inversions va destinar a la creació de centres públics a la província de València, davant d’una petició presentada per la federació fa dos anys al comitè de peticions del Parlament Europeu.
Investigacions que s’uneixen, per citar-ne només algunes, a les que el 2004 i 2005 Brussel.ls va iniciar, enviant al País Valencià sengles comissions d’eurodiputats perquè investigaren les més de 15.000 denúncies rebudes per presumptes abusos urbanístics que havien presentat xicotets propietaris de finques i xalets que sentien els seus drets amenaçats a causa a una indiscriminada aplicació de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU).
O a la que en 2008 la Comissió Europea va obrir arran de dues denúncies presentades per sengles estudis de cinema europeus pels més de 12 milions d’euros rebuts en subvencions de la Generalitat Valenciana per determinades empreses privades per rodar en els estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum d’Alacant. Una Ciutat de la Llum que havia costat més de 265 milions d’euros de fons públics. L’objectiu era determinar si el finançament de la Generalitat constituïa una ajuda d’Estat il.legal que falsejava la competència entre estudis cinematogràfics europeus.
Per cert, que el Tribunal General de la Unió Europea al juliol de 2014 va determinar que aquestes ajudes públiques concedides pel Govern valencià eren il.legals i, per tant, havien de ser recuperades, desestimant la totalitat dels recursos presentats respectivament per Espanya, la mateixa Ciutat de la Llum i l’empresa pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana.
O a la que la Comissió Europea va anunciar el juliol de 2014 per la possible manipulació d’estadístiques de la Generalitat Valenciana, en concret per la manca d’informació durant molts anys de determinats despeses sanitàries, davant el qual el Ministeri d’Hisenda espanyol va explicar que van ser les autoritats estadístiques espanyoles les que van detectar al maig de 2012 l’existència de despeses realitzades i erròniament no notificades pels responsables de la Generalitat Valenciana, fets que van ser notificats per Espanya als responsables d’Eurostat.
I tantes altres…
Al País Valencià tenim un govern permanent judicialitzat, tant a dins com a fora de l’Estat espanyol. Certament, podem felicitar a Rita i a Camps per haver fet realitat el seu somni de fer de València un indret ben conegut arreu del món…
Afortunadament, el PP té els dies comptats i els venen temps molts complicats de desfilades constants davant dels tribunals de justícia.
Molts dels que fa uns anys es consideraven grans senyors, probablement passaran per davant dels jutges, seran condemnats i acabaran en presó, com ha segut el cas de Carlos Fabra, en un altre temps figura intocable de la política valenciana.
Només resten 4 mesos per acabar amb aquesta màfia política. És el somni de molts valencians.
