Amb el temps ens hem acostumat a l’anormalitat, l’incident ridícul del ”caloret” n’és la mostra més grollera del problema, alguna gent hauria de llegir aquell paper de Marqués que ens definia com un “país perplex”, Dissortadament, eixa gent no sembla llegir massa, allò, però, que em resulta un tant difícil d’entendre, és veure com dins de l’esquerra funciona un jacobinisme que deixa de costat aquesta part de la problemàtica, al considerar que hi ha altres problemes més rellevants i urgents. No ens ve de nou allò d’ajornar el nostre cas, ja durant la primavera republicana passà.
El nostre cas no és de solució fàcil, com tampoc tenen fàcil eixida altres problemes, alguns, com ja ho he dit, molts urgents o apressants, com serien l’atur o els desnonaments. No negue les urgències, altra cosa ben diferent és passar del tema, el nihilisme en la matèria. A l’endemà d’un possible govern plural de progrés caldrà definir prioritats, el llistat serà llarg, això, però, no deu ser cap entrebanc per anar creant mecanismes dirigits a buscar enteses al voltant de les qüestions que són ara motiu de controvèrsia, generant un clima de distensió i tolerància, la qual cosa implica respecte i diversitat, afrontant els punts sense complexos , i voluntat d’autogovern.
Crec oportú esmentar com, fa uns anys, als membres del Consell Valencià de Cultura ens tocà elaborar un dictamen sobre la llengua, per la qual cosa, dit siga de pas, ens atorgà el govern de Zaplana l’Alta Distinció. Doncs bé, en aquells moments, part del sector que estava i continua apostant per la unitat, ni el contrari, acolliren favorablement el resultat de les consultes, com podeu imaginar per raons totalment diferents. Recordem com el dictamen recomanà crear un organisme normatiu, anys després, en aquest moment, la majoria dels unitaris donem suport a l’actuació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en tant que el govern de Fabra, i els secessionistes, continuen en peu de guerra.
Insistim: les qüestions d’identitat tenen prou a veure amb la democràcia concreta, amb la participació en projectes compartits, amb la normalitat ciutadana.
