Il·lustra l’aforisme la fotografia inserida a l’article, que deixa palesa la teoria exposada, com diuen també els japonesos: “més val un veure que mil dirs”, ja que com veureu tots tres fotografiats, sense adonar-se’n, o sí, perquè de faves no tenen res, confirmen la frase del francès. Així que en una interpretació, potser un tant paranoica per la meua banda, Arias Cañete amb els amanyacs i tendreses de Fabra –aquest ou vol sal-, i l’aquiescència del vist i plau del prestidigitador González Pons, no fan altra cosa que burla. Públicament, se’n fan sense amagar-se, dels assistents masoquistes obligats, dels palmers per clienteles, i també del poble valencià que és ignominiosament insultat, doncs com s’aprecia, Arias Cañete potser diga, “què et pareixen aquests ignorants?, s’ho han tragat tot. A l’acte lògicament n’eren presents els mitjans de comunicació, els quals divulgaren el retrat.
Dic ignomínia cap al poble valencià, perquè en un reguitzell tant allargassat com d’ací a Roma i tornar, suporta les carns i les ànimes, els més variats afronts, com a conseqüència dels dos anys i escaig de govern, que patim des de Madrid, i els vint de govern al País.
A Gonzalez Pons, (amb Carlos Floriano vaja parella de dos), se li’n va ocórrer una de les bones al míting de la fotografia a Castelló, qui va dir que anava a Europa perquè parlava valencià; en assabentar-me, he de confessar, que se m’esgotaren les paraules i els qualificatius, i és que aquest senyor, és el paradigma de dir allò que és, però, no fa el que diu que és, li llençaren un ou i li van fer temps enrere un escarni, mal fet, això ja de dir-ho. Però més hagués valgut que li digués a la Consellera Català que no entrebanquen les línies en valencià, o que per al nou director de l’IVAM a més de mèrits artístics i de gestió, els tingués també, del ple domini del valencià en lloc de tan sols coneixements, en l’agreujant que si no els tingués, els acredite en el termini d’un any. Per a arrancar a córrer, doncs del castellà i de l’anglès s’ha d’acreditar el domini des de primer hora. Potser per això se’n vaja a Europa. Què fem?, “altra en tenim pare rector”?.
Fidel a la consigna que tants vots recull al País, el senyor González Pons va arremetre contra el tripartit, en dir que acaben sempre en el braços del nacionalistes. Com si ell, nacionalista espanyol on hi haja, defensés la nacionalitat d’un món sense fronteres. Vaja del mateix limbe.
El senyor Cañete, carrega les tintes contra Zapatero, com no podia ser d’altra manera que es diu ara, sense tenir en compte que hi han un milió més d’aturats des que governa el seu partit a l’Estat amb les polítiques que vénen de Brussel·les. Cal dir també que ací al País Valencià, hi ha set-cents-mil aturats, el 28 per cent de la població activa, i que per a sis de cada deu joves no hi ha faena.
El que va dir Albert I El Feble, no té preu, encara que no es podia esperar menys, ja que segueix la consigna que li encomanen, i titlla de nacionalista els qui no són espanyols, defensant a ultrança la unitat d’Espanya i sentir-se “español i valenciano” en castellà clar, demanant unitat davant el separatisme d’aventures radicals, com si ells no foren hereus directes de les idees radicals del del bigotet i la veu aflautada del Ferrol, de Primo de Rivera, o del ignominiós primer Borbó Felip V.
Fabra no va dir res, del cas Gürtel, els altres tampoc, ni de Emarsa, ni de Valencia Summit, ni del cas Blasco, ni de la visita del Papa, ni del contracte de Valmor F-1, ni del Cabanyal, ni dels incendis, ni de les prospeccions petrolíferes, ni dels imputats que li queden a les bancades de les Corts, ni del Pla hidrològic, ni de les irregularitats en les subvencions a la agricultura en l’època del “rectoret” i Maritina Hernández que investiga la Comissió europea, ni del sis-cents emigrants que s’han quedat sense cobertura sanitària, ni dels impedits en manca de cobertures de la Llei de dependència, ni de les retallades a l’educació i a la sanitat, ni del finançament del País, ni de la manca d’inversions per a corredor Mediterrani – no vol passar la frontera del Sénia-, ni del curs del ‘coach’, ni de la supressió de línies de valencià, ni que és la justícia la que obliga a donar papers i clarícia, davant les denúncies de l’oposició perquè no els els donen, en ares de la transparència enlairada, etc.
Què voleu que vos diga. Me’n vaig al dinar de l’1 de maig amb els amics i amigues, i davall de la figuereta matarem el pollastre, el conill i ens els menjarem en paella, que diu Pep el Botifarra. Això sí, ben regada en copa, recopa i copa de fira.
