Els escriptors valencians −o, més exactament, els escriptors que escrivim en valencià− hem patit la màxima discriminació. Ens han silenciat fins a l’extrem de fer-nos sentir la inutilitat de la nostra escriptura o, dit d’una altra manera, de deixar-nos sense lectors de cap mena. Ni al sud, ni a l’est, ni al nord (ponent no cal ni anomenar-lo). La gent valenciana llig poc, ben poc, i aquest poc és en castellà, la llengua imposada i dominant en totes les esferes de la lectura. I una llengua sense literatura és com un entrepà buit. Ho dic, tot això, perquè esperàvem, si no molt, sí almenys una ajuda de la nova Generalitat. I ens hem quedat esperant, esperant, esperant… Sabem de les dificultats que ha d’afrontar el nou Govern valencià. Però hi ha remors de canvi i el maltractament que hem rebut s’hauria d’acabar.
