El darrer diumenge d’agost em vaig comprar un lloro a la plaça Redona (abans plaza del Cid) amb la confiança que s’ensenyara a parlar: em fa gràcia sentir com xiulen i xarren aquestes curioses aus.
El vaig instal·lar a la saleta d’estar dins d’una gàbia i, des del primer dia, veig com para molta atenció a alguns programes de la tele, de manera especial en les notícies.
La meua il·lusió era que aprenguera a dir Laura i Helena, que són les meues nétes, però he fracassat en el meu paper de logopeda ornitològic. L’únic que diu sovint és “Rajoy, Rajoy, Rajoy; Real Madrid, Real Madrid, Real Madrid; Cristiano Ronaldo, Cristiano Ronaldo, Cristiano Ronaldo”. Com veieu, he allotjat una cinquena columna en forma de pardalot. Ah!, i quan em veu que el mire amb cara de pometes agres, em solta: “Levantino, levantino, levantino”. Què hi puc fer?
