En moments de turbulència i d’incertesa, en els quals estem presenciant importants canvis que no eren del tot previsibles, la visualització de les expectatives de futur o, més senzillament, el desenvolupament i la prosperitat d’una organització, demanda freqüents canvis estructurals, tecnològics, culturals, personals, etc., que milloren la seua situació actual amb l’objectiu d’adaptar-se a les exigències del seu nou entorn. D’aquesta forma, també les nostres societats musicals, com a organitzacions complexes que són, necessiten mirar cap avant amb una perspectiva estratègica que els ajude a aclarir el camí a seguir i les accions necessàries per a passar de la situació actual a la desitjada…o exigida, com a punt de destinació, i en el termini estimat per a fer-ho.
Parlar en aquests termes és parlar, com no, de planificació estratègica, d’un enfocament proactiu d’actuació i de canvi a mitjà i llarg termini per a “perfeccionar la societat musical seguint, per a açò, un camí determinat”, és a dir, aprendre per a sobreviure, per a ser sostenibles i millorar en el procés. Canviar o morir… o continuar morint.
És cert que els canvis no sempre són ben rebuts en el nostre col·lectiu associatiu i que la por al desconegut, a una situació que no s’ha viscut amb anterioritat, genera unes lògiques i legítimes resistències al fet que les coses deixen d’estar com han estat durant molt temps. Però, també és cert que convivim amb el canvi tots els dies, d’una manera o una altra, i que també podem conceptuar-ho com un continu avanç en l’aprenentatge de les persones o de les organitzacions i, per tant, com un perfeccionament continu d’aquestes, on aprenentatge col·lectiu i canvi caminen junts agafats de la mà, i junts, també, els tocarà encarar alguns obstacles que els sorgisquen en el seu periple quotidià.
Des d’aquesta lògica, el complex entramat utilitzat, amb relatiu èxit, per a fomentar la participació tecnològica i presencial dels membres de les societats musicals, els seus directius o les seues organitzacions comarcals en l’elaboració de les conclusions del III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, suggereix que el nostre col·lectiu no és massa procliu a les labors de reflexió i elaboració estratègica del coneixement i que viu el seu projecte des de la seua realitat localista, imbuït en la seua problemàtica quotidiana.
No obstant açò, de les conclusions d’aquest III Congrés, i partint d’un diagnòstic del col·lectiu elaborat amb tota la informació objectiva disponible i algunes reflexions de l’estructura federal, la FSMCV ha pogut elaborar un esborrany del primer Pla Estratègic General de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, que conclou en la seua fase de formulació amb la descripció d’una Visió Estratègica per al col·lectiu i d’una sèrie de Factors Clau d’Èxit que serà necessari abordar i desenvolupar per a aconseguir un posicionament adequat de les societats musicals en el marc d’aquesta visió estratègica, a mitjà i llarg termini, sorgida de les conclusions del congrés.
A nivell estratègic, el punt de partida de les societats musicals podem fixar-lo a través de la representació del nostre model d’associacionisme musical actual com una combinació dels 7 vectors de tensió contemplats en les conclusions del congrés, cosa que ens proporciona una prospectiva en forma de 3 eixos, com a escenaris possibles que representen de forma simplificada les tendències plausibles per al futur, i que no es materialitzaran en escenaris purs sinó que conformaran una realitat composta per una combinació d’aquests escenaris. Aquests són el (a) reforç del bàsic, com a manteniment dels components identitaris i tornada a les pràctiques més folklòriques del col·lectiu, a fi de mantenir els valors originals de l’associacionisme musical i desconnectar-lo de les dinàmiques externes; (b) la societat de serveis, com un escenari de màxima professionalització que converteix les societats musicals en organitzacions multifunció multiserveis, orientades a satisfer les necessitats d’una demanda pròxima, amb criteris d’eficiència i rendibilitat; i la (c) comunitat creativa, que es dirigeix al canvi del model productiu valencià cap als sectors culturals i creatius, com a elements centrals de competitivitat en un marc europeu, i recolzats en l’organitzada xarxa de talent i creativitat de les societats musicals i els seus 250.000 m² d’infraestructures disseminades al llarg del nostre territori autonòmic.
Si haguérem de representar la ubicació actual de l’associacionisme musical en les coordenades que ens ofereixen aquests escenaris, segons les dades del congrés, podríem estimar que, en una escala d’1 a 10, aquests escenaris quedarien de la següent forma: reforç del bàsic (4), societat de serveis (4) i comunitat creativa (2).
D’altra banda, com a resultat de tota la informació disponible del congrés i fent abstracció de les respostes tant individuals com col·lectives, podem determinar una aproximació a la VISIÓ estratègica del col·lectiu de les societats musicals, en termes de la resolució d’aquests vectors de tensió, també en una escala d’1 a 10. Així, contemplem a la societats musicals del futur com a entitats amb una lleugera preponderància del voluntarisme sobre la professionalitat (5,8 sobre 10), amb un marcat accent en la diversificació de les activitats artístiques (6,4 sobre 10), amb equilibri entre la seua projecció global i el reforç dels aspectes localistes (5,4 sobre 10), amb una vocació d’autofinançament i diversificació progressiva dels recursos propis (6,6 sobre 10), amb una incipient tendència a valorar l’excel·lència interpretativa dels certàmens sobre les actuacions en l’univers festiu (5,9 sobre 10), amb una clara actuació cap a un model de formació dirigida a l’educació amateur (6,7 sobre 10) i mantenint un equilibri entre l’autonomia de les societats musicals i el paper normatiu i supervisor de la FSMCV (5,5 sobre 10).
Per a assegurar la consecució d’aquesta visió estratègica proposta, serà necessària la concurrència d’uns factors clau d’èxit, que desenvolupats adequadament, situaran al nostre moviment associatiu en la situació futura desitjada.
En primer lloc, serà necessari desenvolupar el concepte de societat musical, com a forma de reforçar l’estructura social i de govern de l’entitat, adaptant la proposta de valor a la demanda pròxima existent, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del projecte. En aquest sentit, serà crucial la renovació de les Juntes Directives, així com la seua qualificació per al govern i gestió d’unes organitzacions complexes com són les nostres societats musicals. El reclutament, dinamització i assoliment d’un compromís amb una massa social que realitze activitats de forma voluntària, reforçarà la capacitat de l’entitat per a generar majors nivells d’activitat a cost zero.
L’actualització del model d’escola de música, a través de la implantació de les directrius derivades del nou decret de la Generalitat Valenciana referent a açò, reforçaran el projecte educatiu de l’entitat, com a base del funcionament d’una societat musical, al mateix temps que contribuirà de forma decisiva a la diversificació de la proposta de valor a l’entorn, al reforç de l’estructura financera de l’entitat i, per tant, a la seua sostenibilitat.
Serà de vital importància, així mateix, el complet desenvolupament i aplicació de les mesures de protecció derivades de la declaració de la societat musical com a Bé Immaterial de Rellevància Local (BRL) o, possiblement en un futur, com Bé d’Interès Cultural (BIC), com a via per a institucionalitzar les relacions institucionals amb l’administració més propera, els Ajuntaments, base d’estabilitat en làmbit local.
Finalment, els processos de globalització del moviment associatiu, a través d’activitats d’àmbit internacional, ajudaran a la visibilitat, l’increment del prestigi, l’intercanvi d’experiències i de professionals i, en suma, al creixement del col·lectiu en àmbits de més pluralitat.
Sent conscients de la importància de les habilitats tècniques i dels coneixements en la, millor o pitjor, denominada “era del coneixement”, serà determinant detenir-se a parlar de les habilitats i fortaleses de les persones que hauran de desenvolupar els factors d’èxit descrits anteriorment i, per tant, l’avanç en el canvi cultural emprès i el consegüent desenvolupament organitzacional de les societats musicals.
Així mateix, haurem de parlar d’un grup de competències de comunicació, entre aspectes cognitius i emocionals, que necessitarem posar en pràctica en la nostra relació diària amb els altres: pensament conceptual, síntesi, autocontrol, reflexió, escolta activa, argumentació, empatia, indagació, intuïció, integritat, etc. L’excel·lència en la comunicació és necessària en els processos de canvi, i a ella contribueixen elements com la intuïció, que ens fa veure més enllà i llegir entre línies, la integritat que nodreix la confiança, l’escolta, que converteix en diàleg el que sense ella no ho seria, l’empatia, que facilita la comprensió mútua, la reflexió, que ens permet qüestionar cada inferència, la síntesi, que contribueix a l’eficàcia i l’avanç, l’autocontrol, que evita divergències inútils i interferències, el maneig de conceptes, que aporta concisió i claredat d’idees, la indagació i l’argumentació, que propicien la convergència i l’aprofundiment. Hem d’admetre que la comunicació és, segurament, la principal eina dels membres d’una Junta Directiva i una eina important per a tots, ja que la nostra relació amb els altres es materialitza en converses, i en elles es comparteix l’aprenentatge i s’evidencia la cultura compartida.
A nivell estratègic, l’aprenentatge i el canvi caminen a poc a poc, probablement perquè ens falta habilitat i certes dosis de voluntat i valentia. En el seu avanç, s’enfronten a interessos personals, a les defenses a ultrança dels privilegis, als cinismes, als cultes excessius a l’ego, a la manca d’autoconeixement i autocrítica, als errors no reconeguts i sostinguts desesperadament, a les pors, als assetjaments psicològics, a les mediocritats militants com “gossos de l’hortolà”, a les complicitats destructives, a la falta de compromís, a les realitats distorsionades, a les cobdícies, a les presumpcions d’infal·libilitat, a les ambicions il·legítimes… i tantes coses més… i, abans de res, el nostre repte, com a agents de canvi en les societats musicals serà impulsar la comunicació materialitzada en diàlegs, és a dir, en comunicacions obertes a la veritat i la realitat, sense menyscapte del respecte mutu, comunicacions obertes a noves mentalitats, a nous horitzons, a nous punts de vista, a un nou ordre organizacional que es vaja semblant al que hem definit com a nostra visió estratègica o futur desitjat per al nostre moviment associatiu.
