El corredor Mediterrani va convertint-se a poc a poc, en una realitat que canviarà les relacions econòmiques i socials de totes les persones que viuen al costat de la mar Mediterrània.

Per entendre què significa una xarxa de transports que comunique tot Europa, hem de conéixer un poc la història d’este procés.

Les comunicacions al nostre país s’inspiren en l’estructura radial creada pels nostres veïns francesos. L’any 1720, el rei Felip V encarregà la construcció d’una xarxa de camins i postes, per comunicar la capital amb la resta dels seus territoris. Sobre esta xarxa de comunicacions, es construiran les autovies i autopistes que coneixem en l’actualitat.

La comunicació dels pobles costers, no serà possible fins al 1962, quan el banc mundial li demana al dictador Francisco Franco la construcció d’una xarxa de trens i autopistes per permetre l’arribada del turisme al nostre país. Cinquanta anys més tard, la línia de ferrocarril que comunica Castelló i Tarragona continua sent de via única, per a la desesperació de les persones que intenten anar en tren a Europa.

L’any 2003, el govern del PP presidit per José María Aznar bloqueja l’eix Mediterrani apostant per un eix central que comunica Saragossa i Madrid i que ignora les necessitats d’uns territoris que representen més del 50% del PIB de tot l’estat.

Un any més tard, l’enginyer català Joan Amorós crea FERRMED, un lobby empresarial que treballa per convèncer els grups econòmics del nostre país, dels avantatges de comunicar les ciutats de la costa mediterrània, els seus ports i aeroports amb una xarxa ferroviària.

L’octubre del 2011, la UE aprova la construcció de la línia ferroviària a través de l’eix mediterrani. El projecte no estarà acabat abans de l’any 2030 i suposa una inversió de més de 50.000 milions d’Euros, dels quals, la UE n’aportarà entre un 10 i un 20%.

Esta línia de comunicació transportarà cada any fins a un total de 7,7 milions de persones, comunicarà 83 ports de tot Europa i 37 aeroports. Al mateix temps, es construirà una línia d’alta velocitat AVE de més de 15.000 km.

En l’actualitat, la crisi econòmica que pateix el país, fa més necessària que mai la construcció d’esta xarxa. Després de més d’una dècada intentant convèncer el govern central de la necessitat de comunicar la costa, ara tots els grups polítics volen apuntar-se l’èxit de la seua construcció.

Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, es reuneix amb el seu homòleg Carles Puigdemont, per crear un front comú que ajude a agilitzar les inversions i acurtar els terminis. La presidenta de la comunitat andalusa Susana Díaz, també comprèn les oportunitats que la xarxa de comunicació significarà per a la seua Comunitat i per a la resta de territoris.

Al mateix temps, els caps de llista del PP per Catalunya i València també organitzen trobades que demostren el suport del partit al projecte. Projecte que eixe mateix partit ha estat bloquejant durant anys.

La unitat d’Espanya, apareix una vegada més als discursos dels partits conservadors, cosa que pretén impedir que esta nova xarxa de comunicacions es convertisca en un cresol de projectes i de noves idees.

El corredor Mediterrani és una nova oportunitat per unir i comunicar a tot el conjunt de persones que viuen al seu voltant. Els trens de mercaderies ajudaran a unir a tota la gent que viu i treballa a la vora de la mar Mediterrània.

Comparteix

Icona de pantalla completa