A l’entrada de Dènia troben senyals de trànsit indicant per on es pot accedir al Casc Antic, aquest fet implica la particularitat de suggerir al visitant com, a més a més de sol i platja, la ciutat ofereix un casc antic mostra d’una llarga història i riquesa cultural. En tal estat de coses dec recordar com al 2008 vaig participar en un informe del Consell Valencià de Cultura el qual proposava, a instàncies de la corporació que presidia Paqui Viciano, que una part del centre històric de Dènia deuria gaudir de la condició de bé d’interès cultural (BIC) com conjunt ‘històric’.

La corporació del PP que substituí com resultat d’una història de trànsfugues i moció de censura a Viciano, va deixar al calaix l’esmentada proposta, i per tant, no es va tramitar el corresponent expedient. Tenir un centre històric o casc antic amb la condició de bé d’interès cultural (BIC) comporta per a qualsevol municipi tant un guardó com, també, possibilitats d’ajudes, cas de l’1 per cent cultural, fons europeus…Tanmateix cal afegir-hi les garanties jurídiques que la declaració introdueix per la conservació, a l’establir una sèrie d’obligacions i condicions a les actuacions urbanístiques.

En l’informe del CVC es feia una inicial delimitació del conjunt a protegir, igualment, insistia en altres temes com el del jaciment arqueològic de l’Hort de Morand, i és que Dénia té un patrimoni ric producte de moltes cultures, malgrat que a hores d’ara encara no s’ha valorat suficientment. Ara amb una nova corporació, més sensible a la necessitat de conservar i desenvolupar el patrimoni cultural, és el moment d’encetar la tasca, sabem que hi ha una limitació de recursos, però, la declaració com BIC que estic comentant no costa cap inversió, la deu fer la Generalitat per pròpia iniciativa o instància pública o privada, sols cal fer una petició raonada.

Al nostre país tenim prou conjunts declarats com BIC, altres encara no ho són, tots, però, han sofert l’abandonament per part dels seus habitants, en alguns casos buscant un entorn més modern i amb millors condicions de vida, la degradació, i després els interessos immobiliaris van en contra de la conservació. Això apunta a unes conclusions que han tret els experts entre les quals citaria: calen normes urbanístiques, programes de dinamització, creació de condicions de vida i residència amb comoditats per als seus residents, com són comerços a l’abast i instal·lacions modernes. En suma, un casc antic viu.

Parlem d’una tasca que cal programar, que no es pot deixar a la lliure iniciativa, puix, necessita d’incentius i orientacions, i, òbviament de participació ciutadana, tot coordinat des de l’Ajuntament, institució que, juntament amb altres instàncies, deu vetllar pel mandat constitucional que obliga a conservar el patrimoni històric. Tanmateix, des d’una visió de país, de generar autoestima, la declaració com BIC és un pas més.

Comparteix

Icona de pantalla completa