Han quedat al darrere totes les “boutades” i pixades fora de test del multimilionari reconvertit en “salvador de la pàtria”. D’aquests ja en coneixem uns quants per aquests indrets, i ja sabem de quin peu coixegen. Donald Trump no s’ha tallat gens al llarg de la campanya per criticar les dones i els immigrants (sobretot els hispans i els musulmans), però ara sembla que tot això era de broma, i els capitosts del Partit Republicà dels Estats Units, després que s’ha quedat ell sol com a candidat, han decidit donar-li el seu suport.
Com ha aconseguit un impresentable com aquest fer-se amb aquesta nominació, és una altra història. Caldria parlar ací també, del seu discurs proteccionista, enfrontat al TTIP (Acord de Lliure Comerç amb Europa), que tampoc és una bicoca per a nosaltres els europeus, però també ha dit que la seua posició és favorable al “Brexit”, així com, prometre tornar el lideratge dels Estats Units al món, després dels anys de “concòrdia”. “Ja està bé que els xinesos ens vulguen passar al davant!” (diu el Trump).
Però, ara resulta, que també a Europa tornen a bufar aires ultres, i que els partits “neo-nazis”, han assolit una rellevància que no tenien abans…
Potser, el sistema capitalista a Occident ha entrat en una crisi d’identitat, com va pronosticar Karl Marx, i aquestes propostes ultres són el seu darrer cant del cigne. No crec, però caldrà estar a l’aguait perquè no ens toquen els collons (amb perdó), com fan sempre.
Per cert, que la família Bush ha comunicat que no li donarà el seu suport, i pense que ha estat la primera empenta que ha rebut des del Partit Republicà l’home de l’ensaïmada al cap (com Iñaki Anasagasti).
Restarem a l’aguait el proper novembre, perquè aquestes eleccions ens afecten molt més del que molta gent es creu.
