Els valencians hauríem d’imitar el cuiner Miquel Ruíz: ell ha transformat la Seu o restaurant amb estrelles Michelin, per la gota preciosa i senzilla d’una ermita romànica i la no Michelin com a estratègia contra el deliri de la competitivitat del món de les guies gastronòmiques. Rebaixar les ínfules i crear el Baret de Miquel de Dénia (pròximament també una vermuteria enfront), tota la família en la cuina o servint, en un ambient de comboi divertit. I la decoració és viva, acumulativa, reflex de la realitat que l’envolta… Ahir, que per casualitat hi vaig trobar un lloc en la barra (tenen tot reservat fins al setembre), sense cap pretensió de crític gastronòmic, que no tinc paladar per a això, vaig tornar a pensar que Miquel Ruíz és el geni de la cuina valenciana.
