Sempre s’ha dit que la política és l’activitat més noble que existeix. Persones lliures que s’ofereixen per resoldre els problemes de la població. D’aquesta forma, totes les persones estan convocades a participar-hi siga de la forma que siga. Hi ha un compromís amb la participació de la forma més lliure.

Els anys passen. Els esdeveniment succeeixen. Les coses canvien. Fa uns 20 anys que part dels ciutadans van eludir les seues responsabilitats amb la política. Anestesiats per una elit política que, forçant mentides, els va convèncer que vivien a la terra de les llums, de les flors i del amor. Els seus discursos argumentaven que érem l’enveja de tot Europa.

Amb els primers símptomes del deliri polític, va començar la construcció de cases brossa. Començaven els actes ultra galàctics (dignes del mateix Senat de Star Wars), amb visites de Messies incloses, els diners van començar a cremar com si no hi haguera cap futur proper. Eren moltes les veus autoritzades les que ja ens advertien que avançàvem a gran velocitat cap a un forat negre. Els governants abanderaven les majories absolutes, que els havien donat la gent un poc apàtica, que avalaven els seus governs.

Les dos dècades del nefast govern del Partit Popular, però sobretot els últims 4 anys, han sigut horrorosos, devastadors, que potser, queden en la història com un govern ominós. Aquest quadrienni ha estat caracteritzat pel saqueig de totes les arques públiques per part d’un partit podrit, sense cap tipus de vergonya. Han rebentat totes les estructures públiques de l’estat del benestar per afavorir el sector privat. Han establert unes trames clientelars i d’amiguismes que, potser, siga necessari titllar-lo amb el terme neocaciquisme. Fins i tot han destrossat la fama de poble treballador que teníem.

En pocs dies estem tots convocats a les urnes. El 24 hem de triar la gent que volem que aborde els problemes de tots els valencians: des dels Ajuntaments a les Corts Valencianes amb el Consell de la Generalitat inclòs. Estaria bé que una vegada triats els representants, ens deixen clar que ho seran: representants. Com a conseqüència han de rendir compte per tot allò que faran. Juntament haurem d’exigir-los responsabilitats i efectivitat.

El País Valencià és un pacient que, per desgràcia, està ingressat en la UCI. El tractament necessari per a un poble tan malalt, amb les constants vitals molt baixes, sols sortirà efecte si el remei s’aplica des de l’esquerra.

Des de fa molts anys, l’esquerra és àmplia i plural: l’esquerra pragmàtica, l’esquerra experimentada, l’esquerra coherent, l’esquerra inexperta, l’esquerra utòpica i moltes més. Però totes elles són necessàries per reconstruir una societat lliure i solidària. Totes fan falta.

Totes elles faran falta el dia 24 per a construir una majoria de govern, un canvi, que faja fora els governants corruptes, junt als seus còmplices, de totes les institucions. Seran necessàries per extirpar el càncer. Però també faran falta el 25, 26, 27…

Per a construir aquestos governs plurals serà indispensable la generositat política per part de tots. Però sobretot hauran de ser conscients de la salut que té el poble valencià: molt debilitada. Serà en eixe moment quan hauran de discernir entre el que és urgent i imprescindible i el que pot esperar un poc.

Ho trobaran tot desfet. No podran (ni hauran de) refugiar-se amb l’herència rebuda com fa el Govern central des de la Moncloa. Aquesta herència la coneixem tots i la donem per sabuda. Sense cap tipus de dubte, la població exigirà millores de la forma més urgent possible i hauran d’esforçar-se al màxim per a dur-ho a terme.

Els primers missatges que la ciutadania ha de rebre de les noves majories caldria que foren el d’un nou temps acaba de començar, l’honestedat serà primordial, que els interessos partidistes quedaran apartats per tal de fer el millor per a tot el poble valencià i, molt important, que tot el pes de la Justícia caurà damunt de tots aquells que s’han unflat a base de saquejar i furtar tot el possible i més.

Així que, hem de votar ciutadanes i ciutadans del poble valencià, el mal s’acaba. Enterrarem la nit, que no hi ha temps per equivocar-nos més.

Comparteix

Icona de pantalla completa