El Butlletí Oficial de les Corts Valencianes del 17 d’octubre publicava la resolució a favor de la denominació “idioma valencià” com a “tradicional, històrica, legal i més adequada al marc legal actual”. Fou aprovada en el marc del debat de política general del 24 de setembre, amb els vots del PP i el PSPV.
Des de la PDaD volem denunciar l’ús permanent de la “valenciania” contra la cultura, la identitat, la història i la memòria del poble valencià. La suposada defensa de l’idioma valencià no serà per a normalitzar el seu ús ni el seu ensenyament, per a acabar amb la posició subordinada al castellà a la qual ha estat relegat pels poders polítics.
No servirà per a fomentar les iniciatives culturals en valencià: ni el cinema, ni el teatre, ni la literatura, ni els grups ni la música tradicional. No servirà per a impulsar mitjans de comunicació en valencià ni donar suport als que ja existeixen ni per a donar tot el suport a la iniciativa legislativa popular per una ràdio i televisió públiques, de qualitat i en valencià. No a mans de qui ha tancat RTVV i ha imposat la censura de les televisions i ràdios en català al País Valencià.
No servirà per a garantir l’atenció en valencià als serveis públics i privats. No servirà per a protegir la ciutadania davant dels atacs a la seua llibertat de fer ús del valencià. No a mans de qui ha esborrat del record la limitada LUEV, amb més de 20 anys de vigència.
No servirà per a acabar amb la negació d’una escolarització en valencià per als milers de persones que ho demanen i que no tenen cabuda en la reduïda oferta de places de la Generalitat. No a mans de qui tanca totes les portes a la immersió lingüística i elimina línies en valencià com, per exemple, al col·legi Pare Català de Benimaclet.
Només servirà, altra vegada, per a negar que parlem la mateixa llengua de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La mateixa llengua a tots els Països Catalans com diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la institució que crearen, com ara aproven aquesta resolució, i que ara ataquen perquè reconeix enlloc de negar.
Neguen que ens entenem quan ens parlem per a mantindre les seues fronteres entre nosaltres, fronteres com les que diuen que estan tombant. La seua “valenciania” no és altra cosa que un inflament retòric, uns escarafalls amb què intenten justificar les prohibicions, censures i retallades contra la llengua en l’ús real i efectiu, tot ubicant la llengua, la minorització i el procés d’extermini.
La nostra innegable identitat com a poble valencià s’ha construït dins dels vincles històrics, culturals, econòmics i polítics amb la resta de territoris de parla catalana. L’idioma valencià és l’idioma balear i l’idioma català i és molt més que un nom o un article de l’Estatut d’Autonomia. És l’element principal de la nostra identitat com a poble, i la seua defensa no pot ser altra que el seu foment i la seua normalització.
Qualsevol suposada defensa d’eixa identitat, basada en la negació d’aquests vincles, s’enquadra en l’esforç per a la seua liquidació i pel sosteniment de la seua alternativa: una perifèria sotmesa al seu sistema radial i al seu espoli econòmic.
PDaD. País Valencià
