Dos reis i un premi

Divendres passat, La Llotja de valència va acollir el lliurament dels Premis Jaume I. Per primera vegada els entregava Felipe VI, monarca sobrevingut per la gràcia del seu progenitor, “el rey campechano” i la Constitució espanyola. I per primera volta també, l’amfitrió govern valencià ja no era el del PP, ofegat enmig de la corrupció i la depressió pel poder perdut, sinó un maleït tripartit que, sens dubte, amaga intencions malèvoles. Quina mala sort!, degué pensar, probablement, “el rey sobradament preparado”, no només he de vindre a “provincias” al rotllo aquest de la ciència i la investigació, sinó que em toca parlar en ‘idioma aldeano’ que diria la Carolina Puntosiete. “L’esperit innovador i inquiet, així com l’esperit emprenedor de la terra valenciana en els àmbits econòmic, cultural i científic”. “Esto he dicho, así sin pestañear. Menudo topicazo, me han escrito”, reflexionava per a ell mateix el sobirà borbó, perquè ell reflexiona en castellà en la intimitat. Però no tot foren patiments, rei i president de la Generalitat Ximo Puig, compartiren taula i mantell per obra i gràcia del xef Ricard Camarena:

Un menú digne de Reis

Infusió freda de verdures rostides, menta i vinagre, tot seguit d’una tomata pera ecològica, setinat amb suc d’anxova, mozzarella i puré d’havaners amb albergínia rostida i tonyina d’almadrava.

Consomé de gamba roja -introducció sibil·lina i subliminal -, rovellons i farigola, llucet i cocotxa de lluç… se cruspiren tots dos i no sé quants més. Bon profit!. Per cert, açò qui ho paga? Supose que el marit de Donya Letizia pensaria: “Pagar? Quin costum més absurd i vulgar!”

Del segle XIII al XXI?

I què tenen en comú tots dos reis? Jaume I, (1213-1276) rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell, i senyor de Montpeller, qui va regnar bona part del segle XIII, una època científicament rellevant pel descobriment de les ulleres a Itàlia l’any 1280. Almenys per a mi que sóc un miop quasi absolut i per a Alain Afflelou, òbviament. A partir d’eixe moment tot se va veure més clar i ras.

I “Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia” (1968), el qual començà el seu regnat al segle XXI, concretament l’any 2014, sota el nom de Felipe VI, que ve després del V com tothom sap.

I que tenen en comú, com deia abans? Doncs, en principi, a banda que representen una institució medieval no se m’acut res més. El rei Jaume I té una estàtua eqüestre a València en la plaça Alfons El Magnànim, cosa estranya, no? I el rei Felip té un Museu de les Ciències Príncep Felip. Estrany també, veritat? Per a mi les monarquies, tant se val si foren descendents de l’anomenat rei conqueridor o l’actual borbó. No m’interessen més enllà de la seua desaparició per ser innecessàries i anacròniques com ara el Senat espanyol, les Diputacions, la tarta al güisqui o el còctel de gambes.

I sí, com diria Groucho Marx, la monarquia i el matrimoni són dos grans institucions. Per descomptat, si t’agrada viure en una institució.