Però la Màfia és més que aquest terror extraordinari. És també una por de gran calibre. És una xarxa particular que es lucra amb el públic, gent que es beneficien de la seua posició privilegiada.
Presten ajuda, auxili, assistència, favors que l’ordre legal no podrà concedir. És una xarxa que fa presents, que concedeix prerrogatives. Acull, tracta, dóna suport, però sobretot tutela en una circumstància sempre compromesa. Protegeix: això és la lògica mafiosa.
El mafiós, el delicte organitzat, trenca tota confiança i elimina els vincles legals. I què trobem?
La submissió voluntària, la ‘famiglia’, el grup, com a marc de referència i d’obediència, l’individu com a ressort, els capos com a caps jeràrquics, la lleialtat, el silenci, la vida corrent en una circumstància extrema, els dons, els favors , els regals. I, després, els individus que no veuen, que es sotmeten, que accepten l’estat de coses.
La mala pràctica dels partits polítics no arriba encara a la magnitud de la qual era capaç don Vito Corleone; la corrupció local no és res comparada amb el domini ferri de la ‘famiglia’. Les sostraccions, les pressions, les coercions …, no són gran cosa si les confrontem amb la tirania de Corleone. Tu tens un problema; l’Estat no arriba a ajudar-te o a resoldre’l; la ‘famiglia’ t’assisteix i de pas fa caixa. Caixa A, B, etcètera.
S’ha separat el don de la ‘famiglia? Jo no crec que aquest cas haja ocorregut.
Dues persones s’estimen, que han d’estar un temps separades, el que reben de l’exterior (almenys, una d’elles) és una gran pressió. Si la relació perdura es donen aquestos consells i més es fan protestes d’amistat, de companyonia, fins i tot d’amor. Estaré amb tu sempre, em tindràs al teu costat, etcètera.
Entre Mariano Rajoy i Luis Bárcenas ja no hi ha reconciliació possible. Se’ls va trencar l’amor, i qui ara és un “delinqüent”, segons els companys d’armes del PP, abans era un ‘amiguet’ de l’ànima, un component de la ‘famiglia’. “Luis, sé fuerte”, podem llegir en un dels SMS que Rajoy remet a Bárcenas després d’haver esclatat l’escàndol.
Si són certs aquestos missatges, la lliçó és doble: no deixes rastre si comets delicte o tens converses comprometedores; segon, les paraules de Rajoy, que sempre tenen alguna cosa metafòrica, no tenen significats profunds segons els capos. Si parla d’hortalisses, parla d’hortalisses. A vegades, fins i tot, parla de cigrons, com feia don Manuel Fraga.
Què fer? ¿Anar-se’n a cavar cebollins? ¿Anar-se’n a fregir espàrrecs? ¿Anar-se’n a esbudellar terrossos? No, el millor és que isca i parle, com feia Peter Sellers a ‘Benvingut, Mr. Chance’ (1979). Que parle amb metàfores hortofrutícoles, futbolístiques, però que parle. Que parle i si ha mentit, ocultat, enganyat …, que dimitisca.
I que parle Luis. Ha eixit fort. A les portes de la presó de Soto del Real ho hem vist amb una frescor d’espanyol ben nodrit. Ha sortit amb gana de fer funcionar la llengua, amb prosopopeia de patrici. Sense dubte, la seua extensa anatomia ajuda. La seua imatge imposa. Ha eixit eufòric, amb l’alegria furiosa de qui es sap ‘The Fucking Master of the Universe’. I sobretot ha aparegut solidari i company, saludant amb companyonia els interns del Mòdul 4. Tornarà?
