Durant aquestos anys de desgovern de la dreta les distincions de la nostra Generalitat havien anat a menys. Així, moltes de les propostes anaven a parar al calaix, en tant es donaven premis i prebendes. Durant la meua estada al Consell Valencià de Cultura en férem algunes que van estar descartades i es van donar a persones o instàncies del gust de la dreta, no oblideu que en el cas de la Distinció al mèrit Cultural el guardó comporta una renda econòmica anual. El reconeixement dels mèrits tal com està legislat han de ser molt rellevants, aleshores, el procediment per a la selecció, si bé ha de ser reservat, caldria que existiren alguna mena de jurats, puix així es garantiria neutralitat i no deixar les coses en mans dels poders polítics.
Si en aquesta ocasió s’ha fet justícia, doncs, al cas de Raimón la proposta s’havia fet des de fa anys, i, a més més, els mèrits estan acreditats i són manifestos, cal millorar el sistema per evitar que els canvis de govern afecten negativament uns premis que han d’adquirir categoria. Si reviseu el llistat veureu clar allò que intente mostrar, així doncs, que els expresidents tinguen l’Alta Distinció quin sentit té? Com Ja he dit des del CVC hi ha propostes fallides, en citaré algunes: Enric Valor, Joan Genoves, Celia Amorós…
En la present ocasió dos amics amb els quals he compartit prou coses, des d’anar a París en “auto stop” o fer la “mili”, a encetar el camí per eixir “d’aquell silenci”, cas del company de l’escola primària i secundaria Ramón Pelegero i Sanchis, el Pele o Raimon. Morera, home clau en el teatre contemporani, ha rebut la Distinció al Mèrit Cultural, per la seua trajectòria com a creador del TEU, teatre universitari d’avantguarda als cinquanta, i posteriorment amb una intensa trajectòria essencial. He d’afegir, però, a tot el que crec que es dirà sobre Morera, la seua labor per situar com una necessitat la recuperació del nostre patrimoni cultural, en eixa tasca col·laboraren des dels noranta al CVC, institució que va centrar la seua actuació en tal matèria, salvant i recuperant importants béns culturals.
Per acabar, el nostre conseller, que no és sols d’Ensenyament, sinó també de Cultura, podria i hauria de portar a la practica una previsió que hi ha a la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, es tracta de l’article 89 el qual planteja la figura del “Protector de Patrimoni”, figura a crear a favor de les persones o entitats que es distingeixen en la conservació i protecció del patrimoni. Es tracta, aleshores, d’una possibilitat més d’estimular la cura i promoció del nostre llegat històric i cultural, que bona falta ens fa.
