Qui no té un veí a l’atur? Qui no coneix un jove que ha emigrat a l’estranger? Qui no sap el que són les preferents? Qui no ha escoltat la paraula desnonament? Qui pensa que ja s’ha acabat la crisi? Qui està millor que fa quatre o cinc anys? Sens dubtes en 2014 ens trobem davant una situació extremadament difícil, d’emergència social, que ens convoca a donar una resposta col·lectiva i massiva de la ciutadania, de la classe treballadora i dels pobles. Aquesta és la idea de les
marxes per la dignitat que ahir dissabte arribaren a Madrid. Tota una mobilització unitària contra els retalls i les polítiques regressives. El seu lema: PA, TREBALL I SOSTRE. AL CARRER QUE JA ÉS HORA! resumeix tot un sentiment d’indignació i rebel·lia.
Sense pràcticament cobertura en els mitjans de comunicació, les columnes de gent caminant més de vint dies han pres la capital per omplir-la de dignitat. Columnes que representen la lluita cívica i que ens recorden entre d’altres, que milions de treballadors i treballadores estan aturats, que tindre una carrera acabada i no trobar un treball digne és humiliant. S’està malgastant el talent col·lectiu d’una societat, hipotecant-ne indefinidament el seu futur. Per altra banda, centenars de milers de famílies han perdut la casa. No hi ha res de més inhumà que desallotjar una família de casa, sols per alimentar la voracitat insaciable dels bancs. I mentrestant, aprofitant el drama de l’atur, abaixen els salaris i empitjoren les condicions laborals.
La dignitat de la ciutadania no significa agrair als empresaris i als polítics la possibilitat de tindre un treball. Tal vegada siga l’hora de repartir treball i riquesa i que les persones pugem sentir-nos propietaris del nostre futur. La dignitat de les dones passa per rebel·lar-se contra el dret a decidir sobre els seus cossos, decidir sobre si volen o no ser mares. La dignitat del poble passa per dir prou a la privatització de la salut i de l’educació, prou a les retallades en dependència, transports públics, aigua, energia, comunicacions, serveis socials, etc. La dignitat dels nostres majors no suposa riure de la seua perduda de poder adquisitiu i burlar-se de la recuperació dels seus estalvis segrestats per l’estafa bancària. La dignitat és ara caminar junts i possibilitar altres formes de convivència, treball i respecte.
Recordem que per a la majoria social aquesta crisi és una estafa. Una crisi que s’allarga i que està significant un drama humà per a milions de persones. En canvi, per a una insignificant i prepotent minoria suposa un gran negoci. I quan es protesta, sempre obtenim la mateixa resposta: repressió, policia en gran quantitat, criminalització, insults i detencions. Sembla que la crisi i la minoria controladora necessiten de la repressió per a mantindre’s i que no poden suportar ni la lluita al carrer, ni les primaveres valencianes, ni les marxes per la dignitat. Hui la dignitat del poble passa por una mobilització contra el pagament del deute, per una ocupació digna, contra les retallades, contra la corrupció, per les llibertats democràtiques, per una societat de dones i homes lliures. La dignitat de hui suposa exigir que se’n vagen ja tots els governs que retallen els nostres drets bàsics i que no ens representen.
