La presentació del llibre de Maria Angeles Llorente tenia un valor en si mateix, puix és el resultat d’unes experiències educatives en l’escola pública profitoses, tant per a la gent del ram, les i els mestres, com, igualment, per als ciutadans i la gent d’esquerra. En tant que ciutadà em va interessar escoltar la gent, puix no podem limitar-nos a anar a les manis per l’escola pública, sinó que cal fer una aposta per conèixer els problemes i les idees de la renovació que ens plantegen. Per altra banda, tal com es desenvolupa el debat des de la taula i des de baix, les propostes van més enllà del ritme de les institucions i, tanmateix, del mateix govern que intenta protagonitzar o encetar el canvi, això, però, no n’és de dolent, més aviat és un bon símptoma, ja que les idees de renovació exigeixen intercanvi d’opinions i experiències, no deixant l’elaboració de les opcions concretes a l’únic criteri dels experts o els tècnics.
Les crítiques i la petició d’explicacions fetes amb trellat resulten sempre positives, decisions del nou govern com el tema dels llibres de text, i el de les escoles infantils, que segons sembla s’han pres sense el previ debat amb la gent interessada i el món de l’ensenyament, evidencien com les urgències o, tanmateix, l’excés de pragmatisme, poden conduir a errors o malentesos; així,doncs, la temàtica de si cal la desaparició dels llibres de text del currículum, no sembla encaixar amb la decisió pel curs present del Consell de subvencionar la compra de llibres, per això mateix, el mateix conseller es va veure obligat a donar explicacions intentant justificar la decisió en base a la provisionalitat.
Vivim la possibilitat de canvi, hi ha voluntat, tenim una nova realitat política al País Valencià, i cal mantenir una activa vida ciutadana. En aquest sentit, tinc un proper exemple, el de l’entitat Valencians pel Canvi, de la qual sóc membre, segons algunes opinions l’esmentada entitat no tindria sentit a l’haver assolit l’objectiu del canvi, certament, li he donat voltes a l’assumpte, i discrepe. En la meua opinió ara cal la continuïtat del canvi i la transformació de moltes coses, entre elles la d’una escola pública plural i de qualitat. Acabe de llegir un pròleg de Josep Ramoneda on diu “hi ha molt a renovar, molt a reformar. A vegades les coses van més depressa que les institucions”, doncs bé, al meu parer calen debats oberts a tots els àmbits de la vida pública, amb participació dels polítics, i des de l’esquerra i el valencianisme cal impulsar-los, no ha d’haver-hi por a la discussió o les opinions, per eixa raó no ens podem diluir a les institucions, necessitem fer societat civil.
