Com podem veure es tracta de furgar en el passat més immediat, de revisar com, després de la llarga nit del franquisme, es va anar configurant i articulant un projecte de país possible i desitjable, ja aleshores invertebrat, o com qualificava Marquès “perplex”. Esbrinar, doncs, les causes i l’ evolució de les respostes polítiques des del present, amb una certa perspectiva resulta necessari puix ens ajuda a entendre la permanent controvèrsia sobre la identitat. Al meu cas, a més a més de l’interès general assenyalat, dec afegir una especial circumstància a l’haver estat protagonista en alguns fets i experiències que són estudiades al dossier de referència, o, també, com a espectador o testimoni dels altres agents.
He llegit alguns dels treballs que figuren al dossier, deixant-ne d’altres per més endavant, no per considerar-los de menys interés, sinó precisament per la primera preocupació o vivència personal com he dit adés. Sempre m’ha semblat diguem-ne molt oportú, revisar el passat, la història viscuda, conèixer opinions o judicis crítics neutrals, cosa que he trobat a les pàgines d’Afers amb aportacions aclaridores. Tal és el cas del Consell Preautonòmic, aquell que presidí Albiñana, ocasió fallida en gran part a causa de la defecció de la direcció federal del PSOE i, en una mesura menor, pel desacord entre les opcions de l’esquerra valenciana. Aquest curt capítol de la nostra història recent és una mostra clara de les indecisions i excessos, i en ell trobem moltes de les claus de present. Cal dir que en aquell moment vaig estar amb la gent més crítica des de l’esquerra amb la gestió de J. Lluís Abiñana, i , cal concloure que va haver-hi per la nostra part un excés de purisme.
Altres elements del dossier que m’han interessat especialment serien aquells papers que s’ocupen de com va anar articulant-se el nou valencianisme democràtic i d’esquerra, a partir de segles com van estar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), la primera Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i posteriorment la Unitat del Poble Valencià (UPV) en la qual confluirien juntament amb l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià. Amb matisos coincidiria amb les principals conclusions que se’n poden treure, puix, el resultat d’aquesta articulació no es donà a curt termini a nivell electoral, amb el temps però, eixe valencianisme va anar consolidant propostes, fins i tot, moltes d’elles serien assumides per altres espais, que a hores d’ara es visualitza en una certa trasversalitat, i com remarca Ignasi Escandell cal constatar com” la qüestió social hi guanyà força, fins al punt de ser coprotagonista conjuntament amb la defensa del nacionalisme”.
Un encert aquest dossier, al situar-nos davant de dades, revisions, i unes anàlisis, tal vegada inicials, al voltant d’eixe pas de país a comunitat, amb tot un entramat creat per la dreta per desestabilitzar el procés autonòmic. Sens dubte, aquest material ens pot aclarir prou factors que expliquen el nostre cas, el de la societat valenciana amb eixes controvèrsies que no acaben mai i altres assignatures encara pendents.
