Abans de les recents eleccions, els mitjans de comunicació espanyols i internacionals van mostrar un interès particular per les previsions demoscòpiques referides tant a la regió de Madrid com a la de València. Dos feus històrics del Partit Popular des de feia dècades. El resultat dels comicis ha sigut l’esperat: el PP ha perdut el control absolut sobre les institucions locals i autonòmiques en les dos regions, al País Valencià encara amb més claredat que a la de la capital d’Espanya.
Les urnes han parlat, han dit prou al mal govern i han exigit tirar del poder els responsables de la situació d’extrema gravetat política, econòmica, social i ètica que pateix el territori valencià. El 24 de maig es va obrir una etapa nova en la vida dels ciutadans valencians. És per això que la majoria es felicita per l’oportunitat que s’ha presentat i comparteix el missatge d’unitat en la pluralitat que els vots de la gent han fet evident. Aquest missatge (pareix clar) ha d’encoratjar molt particularment els actors polítics partidaris, i fer-los treballar per elevar la qualitat i l’eficàcia social de la democràcia fins posar-la a l’altura de la dels països més avançats de la Unió Europea.
Les urnes han permès canalitzar la rebel·lia de tots aquells que necessitaven revoltar-se contra un govern que ha tractat els ciutadans com a una simple mercaderia; un govern que no s’ha preocupat més que pels seus interessos concrets, de la mateixa manera que només s’ha sentit interpel·lat per les grans variables macroeconòmiques dictades pels mercats controlats pels grans poders financers, alhora que només ha volgut maximitzar els beneficis dels que més tenen, sense que li importara en absolut que de les seues accions i les seues omissions es derivés dolor, patiment, llàgrimes i espant.
És per això que cal que el nou temps es materialitze en la constitució d’àmplies majories de govern a les quals tots els actors partidaris progressistes prioritzen els interessos del conjunt dels ciutadans. Caldrà aprendre a treballar políticament des d’una nova cultura del pacte polític, des d’una sèrie d’imprescindibles acords lleials de govern que s’inauguren i donen contingut a la nova època del país. Després del 24M, la ciutadania espera conèixer la veritable talla política dels dirigents que ha triat amb els seus vots.
Fins i tot tenint en compte algunes experiències locals que convé tindre com a referència, no hi ha una cultura del pacte polític entre partits. Aquesta és una evidència que demostra que un sistema democràtic de qualitat necessita temps, molt de temps perquè els canvis cristal·litzen en una cultura política de vàlua contrastada. Potser no ha passat prou temps, a pesar de les dècades transcorregudes des que es va superar la dictadura franquista. Ara és el moment, i ho és perquè resulta imprescindible que la unitat en la pluralitat permeta afrontar amb garanties la reconversió del país en l’exemple de democràcia d’alta qualitat desitjable.
Òbviament, quan parlem d’una nova cultura del pacte estem proposant una pauta per a la constitució de majories de govern que no passe pel repartiment de quotes en les diverses instàncies de poder. No, aquesta no pot ser la forma d’abordar una situació crítica com la que pateix la major part de la ciutadania després de dues dècades en mans de corruptes i corruptors emparats per la impunitat de les majories absolutes del Partit Popular o Partit Podrit.
El País dels Valencians està desarborat econòmicament, social i moral, de manera que una gran part significativa de la ciutadania ha dit prou. És aquesta gent, (que ha sentit fins i tot la vergonya de veure’s assenyalada com habitant d’un territori que ha passat a ser conegut internacionalment com el paradigma de la corrupció institucional), la qual ha expressat una exigència de generositat als diversos responsables polítics dels partits del progressisme valencianista.
L’exigència és que durant la propera legislatura, després de constituir governs que més enllà de la forma que adopten representen en el fons la unitat en la pluralitat, es posposen les legítimes aspiracions partidàries en benefici de l’esforç col·lectiu. La situació que pateix la regió és tan roïna que va des de l’insuficient finançament que rep de l’Estat a l’increment alarmant dels indicadors de desigualtat interna o des de la pèrdua d’una radiotelevisió pública al menyspreu més absolut per la llengua i la cultura que és pròpia del territori, passant per la necessitat d’innovar en el model productiu o de revertir la pèrdua de capital humà pels joves que han hagut d’emigrar al no trobar alternativa laboral a la seua terra.
Haver aconseguit expulsar el PP després de tants anys amb majories absolutes que els han fet sentir-se impunes ha sigut, tan sols, la primera etapa. Ara cal governar, pobles, ciutats i el mateix País en benefici de la majoria. La il·lusió generada ha esdevingut tanta que espanta pensar en una decepció que seria brutal per a tots, en cas de no aconseguir fer funcionar les institucions des de la lògica de l’interès comú, cal implantar una nova dinàmica que pose negre sobre blanc als ulls dels ciutadans que la política és la més noble de les activitats dels homes i les dones lliures per resoldre de forma globalment útil els problemes de la convivència col·lectiva en una societat lliure .
Els ciutadans valencians, com els de Madrid, uns altres que han viscut el malson de les majories absolutes del Partit Popular, han de saber i comprovar que un nou temps ha començat, que l’honestedat presidirà l’exercici de la política, que els legítims interessos partidaris quedaran en segon pla en benefici dels interessos generals, i que tots els que han furtat a mans plenes, els que han saquejat les arques públiques seran conduïts davant la Justícia perquè paguen pels seus delictes.
