El President Fabra, com per art de màgia, vol que la societat oblide el que ha passat al País Valencià. Han enganyat vilment el seu electorat. El Molt Honorable ha tardat una miqueta a reaccionar. Molt. Massa. Tant que ha aconseguit un distanciament de la societat i una manca absoluta de credibilitat davant els seus representants polítics, cosa que ha generat desconfiança, indignació i una abrupta separació entre la societat i els representants públics que de forma urgent hem de resoldre.
Veiem que organitzacions polítiques com el Partit Popular han monopolitzat el poder controlant el poder legislatiu i tots els nivells a què tenen accés amb els seus tentacles, limitant l’exercici de la democràcia ciutadana, fins i tot arribant a limitar-nos, als partits minoritaris, les actuacions i l’accés a la informació, ignorant les veus ciutadanes i els moviments socials que dia a dia reclamen justícia.
Si segons el darrer baròmetre del CIS, la corrupció és el segon motiu de preocupació ciutadana i el darrer Índex de percepció de la corrupció publicat per Transparència Internacional situa Espanya com el segon estat del món que ha empitjorat en la seua valoració respecte a la corrupció, al País Valencià ja ens podem tirar les mans al cap.
Al nostre país la Justícia està fent-li la cara roja al PP constantment, però ells i elles trauen pit amb dimissions reclamades als carrers des de fa anys. Han estat els protagonistes genuïns de la frase “el poder corromp”, i això no es paga amb dimissions després de tancar els ulls durant tants anys.
Si un dia ens vam avergonyir dels deu trages , dos parells de sabates i una americana de fantasia de Camps, o dels cinc trages, dos americanes i nou pantalons de Ricardo Costa, malgrat que eixiren absolts d’eixe substancial increment del vestuari, hui encara ens avergonyim pel fet que Fabra celebre que no li queden diputats imputats pel cas Gürtel . El que no li queda és vergonya fent eixes declaracions amb la situació que ens han deixat als valencians i les valencianes, farcits de procediments judicials pel finançament il·legal precisament del seu partit.
Però ha arribat el moment del canvi, de la reacció popular. La ciutadania ha de ser la vertadera protagonista de la vida política, s’ha d’exigir un canvi radical per la regeneració democràtica, amb la màxima transparència possible, amb parets de vidre a totes les institucions, amb les portes obertes a la ciutadania i als moviments socials, amb compromisos ferms i seriosos contra la corrupció.
Hem de recuperar la confiança de la societat en els seus representants, el funcionament dels partits ha de canviar de soca-rel, obrint-los de bat a bat a la ciutadania perquè hi puga participar i sentir-se protagonista cada dia del seu futur. Sempre amb les portes ben obertes, donant la cara, oferint la mà i mirant als ulls de les persones.
