Després d’uns anys de marcada recessió econòmica a la nostra ciutat, de retallades, d’augment d’impostos i del no pagament dels deute de la Generalitat al nostre Ajuntament, la vareta màgica de la fada entremaliada de l’alcaldessa desfà l’encanteri i troba el tresor amagat. Ara en la recta final del curs polític, i a pocs mesos de les eleccions municipals de maig, hi ha diners per a donar i vendre, per omplir els carrers i places de flabiols i violes. Clar està, diners de tots i totes, diners que no cal malgastar ni balafiar com a propaganda electoral. Un parell d’exemples per il·lustrar la desfeta.
Per una banda aquest cap de setmana es desenvoluparà al recinte firal de Tulell, la fira del caqui, que parteix amb un pressupost inicial de 10.000 euros i que ja vorem el seu cost final. Una fira capritx inicial del regidor de festes i tambors Rafael Fita, apartat de la seua organització i agafada per les banyes pel regidor d’agricultura Enrique Montalvà. Una fira amb el sucós suport de l’alcaldessa capitana del municipalisme i de la mancomunitat de serveis, que no ha estat capaç ni de mancomunar una fira del caqui. Una fira que vol competir amb altres del sector agrícola ja consolidades com la de Guadassuar que es muntarà la setmana pròxima. Vorem com queda aquesta batalleta pel protagonisme del caqui.
I altre esdeveniment històric dels primers dies de febrer, serà el concert de Raphael al Gran Teatre. Una actuació amb un pressupost inicial de 42.350 euros i al qual cal sumar més de 4.000 euros de pagament a l’SGAE. Estem parlant de vora 50.000 euros. I ara fem comptes. Si posem una mitjana de 30 euros per entrada amb un aforament de 900 persones, la recaptació estarà al voltant de 27.000 euros. On està la sostenibilitat econòmica senyor Lahuerta? Aquest concert pot costar quasi 25.000 euros a la caixa de l’Ajuntament.
Sembla evident que la senyora Bastidas i el seu equip tenen la paella pel mànec i poden decidir, fer i desfer, però no poden enganyar els nostres conciutadans, ni tirar la casa per la finestra amb arguments pocs clars, almenys en termes de sostenibilitat econòmica.
Bo, cal fer números. Encara que sempre ens pot quedar l’eixida de pagar l’actuació de Raphael amb uns quants caixons de caquis. Veritat?
Portaveu Coalició Compromís Alzira
