Els valencians havien triat, després de la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978, d’unes eleccions, que l’UCD i el PSPV-PSOE foren qui havia d’aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia del País Valencià i remetre’l a les Corts Generals de l’Estat. Tocava engendrar un nen, que seria el País Valencia. Amb aquesta finalitat, el mateix any de la promulgació de la Constitució es va crear el Consell del País Valencià, on havia de néixer.
En primer lloc, el Compromís autonòmic fou un document que es va signar per PSPV-PSOE, UCD, PCPV, Aliança Popular, PTPV, ORT, URV, Partit Carlí i UDPV i que pretenia assolir el major grau d’autonomia possible en el període més curt que permetera la Constitució. Però quan arribà al Congrés, UCD retirà el suport i el País Valencià trigaria, per tant, una mica més en néixer, a més que ho faria sense desenvolupar totes les seues competències.
Una mica més tard, cap a l’any 1981, a Benicàssim, es produí la reunió esperada del Plenari de Parlamentaris, que havia d’aprovar l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. Les fortes tensions entre dreta i esquerra i el sorgiment del blaverisme van provocar contratemps quant a la seua aprovació. Malgrat tot, les negociacions feren que l’UCD acceptara el nom del País Valencià i el PSPV-PSOE acceptà el color blau a la senyera valenciana. Bé, tot sembla bonic sobre el paper. Però per què som Comunitat i no País? Senzill.
Quan arribà al Congrés, que li va passar? Doncs bé, en primer lloc, UCD es va divorciar del PSPV-PSOE abans que nasquera el nen. Va fer el que va voler. Es va inventar el malaurat nom que hui dia posseïm els valencians (Comunitat Valenciana) i va imposar la senyera reial de la ciutat de València a tot el territori valència. Van fotre l’Himne de l’Exposició com el nostre himne, sense respectar la Muixeranga d’Algemesí. Tot açò és el que passa en el camí que va prendre l’autonomia valenciana per néixer, des de Benicàssim fins a Madrid. Però el País Valencià no naixeria. El van avortar.
En comptes del País Valencià, com ja sabem, va néixer la Comunitat Valenciana. Un nom fal·laç, ple de mentires, que hui dia identifiquem amb la corrupció, amb la prevaricació i amb l’estaticisme. Ara bé, mantindré l’esperança i esperaré que un dia benaventurat el poble valencià done a llum el País Valencià. Perquè en veritat, és l’essència digna del poble, és el nom de la nostra història, el futur que volem que tinguen els nostres fills. És el sentiment com a poble i, malgrat que estiga en gestació, encara no ha nascut.
