– conservar, restaurar i millorar el patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i el paisatge, amb especial atenció a hàbitats i espècies amenaçades.
– fixar el diòxid de carboni com a mesura de contribució a la mitigació del canvi climàtic.
– conservar sòls i règim hidrològic, com a mesura de lluita contra la desertificació, en funció del grau en què la coberta vegetal i les pràctiques productives contribueixen a reduir la pèrdua o degradació del sòl i dels recursos hídrics superficials i soterranis, la recàrrega d’aqüífers i la prevenció de riscos geològics.
Aquests acords, amb antecedents històrics, a Europa (2), i normatius, a Espanya (3), responen a la necessitat de superar models de conservació basats només en la iniciativa pública i de buscar fórmules per a incentivar, també, els particulars a conservar els recursos naturals (4), com, per exemple, la possibilitat d’establir reserves privades, sense transmissió de la propietat, mitjançant acords de gestió amb entitats de custòdia per a zones d’especial protecció d’aus, flora, fauna, hàbitats segons normativa vigent (internacional i interna) mitjançant, per exemple, constitució de drets reals vinculats a la conservació com servituds, usdefruits, arrendaments d’un ús determinat (caça, pesca, pastures …).
Aquesta figura de “custòdia del territori” ja ha estat portada a la pràctica en diferents punts de la geografia espanyola amb finalitats de conservació/protecció/millora de la flora, fauna, zones humides i ecosistemes; amb una caracterització progressiva dels supòsits per a:
– inicialment, prèvia adquisició dels terrenys.
– més recentment, sense variació de la titularitat de la propietat.
– coordinació entre les diferents entitats de custòdia (5).
– posteriorment, també, amb propostes d’aplicació al medi marí.
La custòdia marina es presenta davant característiques que, també, es donen en altres mitjans, com ara els genèrics problemes derivats de la presència/pressió humana desaforada amb plantejaments merament extractius/utilitaris, que eviten o intenten evitar els controls ambientals per part tant dels poders públics, que abusen de les declaracions d’interès general, com per part dels operadors econòmics, que aprofiten les suaus funcions d’inspecció i sanció pròpies del medi marí com la titularitat pública de l’espai, sense perjudici de l’existència de nombrosos usuaris del medi amb finalitats diverses que donen lloc a, en molts casos, una proliferació desordenada de construccions portuàries/residencials, diversos tipus de contaminació (acústica, atmosfèrica, per hidrocarburs, per abandonament d’escombraries i deixalles de tot tipus, aigües residuals no depurades), pràctiques arrasadores de pesca…
– recursos pesquers sostenibles a llarg termini amb disminució de captures accidentals i canvi a instruments de pesca no arrossegadors/no arrasadors.
– la millora de la qualitat de l’aigua, siga de trànsit o marina, amb reducció dels abocaments contaminants o bé dels seus efectes.
– suport i sortida professional de la pesca artesanal.
– promoció del busseig i de la pesca recreativa sostenibles.
– navegació d’oci, recreació i esportiva responsables.
– manteniment d’hàbitats.
– modernització dels vaixells, amb substitució i desballestament net de monobucs.
Així, la custòdia marina es presenta com a fórmula vàlida perquè agents públics i privats, tots usuaris del medi marí, s’avinguen a determinar iniciatives de conservació i de millora dels ecosistemes marins.
Un bon supòsit actual, entre d’altres, per a l’aplicació d’instruments de custòdia marina el trobem, al mar Mediterrani, al denominat Mar Menor a la regió de Múrcia. Aquesta llacuna litoral salada (abans, coneguda com ‘Albufera del Cabo de Palos’) es troba en una situació ambiental crítica, ja que no respecta la normativa ambiental vigent entre el desencontre o/i inacció de les diverses administracions públiques que donen lloc a la realització d’activitats, per diferents operadors, que suposen uns impactes insuportables per a la seua existència. Per intentar raonar sobre això, indicarem les seues característiques, els seus problemes i recollirem unes propostes a realitzar.
Així:
A) Característiques de la llacuna Mar Menor:
– és la major llacuna litoral salada d’Espanya amb una extensió de 135 quilòmetres quadrats i una profunditat màxima de 6,5 metres.
– està separada per una estreta barrera de sorra (cordó dunar o restinga) anomenada La Manga, de 22 km. de longitud i una amplada variable entre 100 i menys de 900 m, recolzada en contraforts rocosos, que separa la llacuna del Mar Menor i del Mar Mediterrani.
– es comunica amb el Mar Mediterrani a través de diverses boques o goles principals de caràcter natural com La Torre i Ventorrillo (6) i de caràcter total o parcialment artificial com Marchamalo (7), El Estacio (8) i El Charco (9) i que, per a creuar-les, es va recórrer a la construcció de ponts que salven la continuïtat de la carretera, sense perjudici d’altres goles o petits canals artificials realitzats en els anys setanta com, per exemple, la urbanització de Veneziola.
– està situada a la Regió de Múrcia i és un espai amb una interessant biodiversitat terrestre i marina, format en el front costaner oriental del camp de Cartagena per la interacció de forces existents a la zona de transició entre la terra i el mar.
– està subjecta a múltiples figures de protecció internacionals de la Unió Europea, estatals i autonòmiques com a parc natural: aiguamoll Ramsar, zona d’especial protecció per a les aus -ZEPA-, zona especialment protegida d’importància per al mediterrani -ZEPIM- i lloc de importància per a la conservació -LIC- de la Xarxa Natura 2000.
Però, només, aquestes figures ambientals de protecció (o acords formals que destaquen el seu extraordinari valor natural) no han estat suficients per a la seua conservació adequada. Doncs bé, actualment està sotmesa a un gran nombre d’impactes que han transformat profundament els seus ecosistemes, han trencat el seu delicat equilibri i fan perillar la seua rica biodiversitat.
B) Problemes de la llacuna Mar Menor:
Poden destacar-se com a problemes:
– saturació urbanística realitzada, especialment en els 21 km, de la barrera sorrenca (amb edificacions massives des dels anys 70 del passat segle, amb nombroses construccions il·legals), on gairebé han desaparegut els arenals però, en canvi, les males pràctiques d’Ajuntaments han donat lloc a la proliferació de ports esportius, de dragatges i de restauracions artificials de platja que impedeixen la dinàmica natural de les corrents marines.
– model turístic no respectuós ambientalment.
– eixample del canal d’El Estancio, ja el 1973, per a donar pas a embarcacions de més calat que ha donat lloc a una manca de control de circulació i estada d’embarcacions.
– creixement desmesurat de les poblacions riberenques.
– rebliment de la llacuna per l’arrossegament de sediments per les rambles, a causa de la important activitat minera i de la desforestació.
– contaminació de la llacuna, mitjançant sobretot de la Rambla del Albujón per abocaments, principalment, d’origen agrícola del Camp de Cartagena, en forma d’abonaments, amb gran presència de fosfats que donen lloc, també, a l’enterboliment de les aigües i a l’aparició de nombroses meduses que busquen d’aquests nutrients com a aliment.
– arrossegament de deixalles agrícoles per la pluja.
– canalització il·legal d’aigües procedents de regadiu.
– efecte-riuada a platges.
– menyspreu del patrimoni cultural.
– deixadesa administrativa, també, en la indicació i el manteniment dels espais.
– desencontre entre la Confederació Hidrogràfica del Segura -CHS- i la Conselleria d’Agricultura, Aigua i Medi Ambient de Múrcia que es debaten entre la passivitat, l’actuació unilateral no concertada i les amenaces recíproques de demanar responsabilitats. Així, podem posar com a exemple que la CHS, recentment, va enviar unes màquines per a taponar amb ciment les sortides de les dessaladores il·legals de la zona d’El Albujón, que va suposar protestes d’agricultors de la zona i va comunicar la propera tramitació de procediments administratius sancionadors per abocaments; que, pel seu compte, l’esmentat Departament autonòmic està a l’espera de signar amb la CHS un conveni per a derivar els efluents dels salmoleoductes, és a dir, derivar els abocaments des de la desembocadura de la Rambla del Albujón fins a l’emissari de la dessaladora de San Pedro del Pinatar, mitjançant la cessió d’estacions de bombament, així com la signatura d’un altre conveni per a la construcció d’un segon filtre verd a l’entorn de la rambla de l’Albujón, i que, mentre es formalitza la signatura d’aquests convenis, el departament autonòmic va manifestar, així mateix, que posarà en pràctica un sistema de bioelectrogénesis (10) per a evitar o reduir la contaminació de la llacuna del Mar Menor.
– projecte de construcció d’un altre port esportiu, denominat Port Major (que data del 1975 amb una llarga i “entretinguda” trajectòria administrativa i judicial) que inclou una previsió de 1.000 nous amarratges a la sortida d’un dels canals de renovació de la llacuna “Mar Menor”.
– acumulació d’escombraries.
– manca de gestió i control de l’activitat pesquera a l’interior de la llacuna que suposa una sobreexplotació dels esmentats recursos (també, amb alteració de fons per a la recollida de mol·luscs).
– ‘mediterraneïtzació’ de les aigües del Mar Menor per l’eixample del canal d’El Estacio que ha suposat canvis a la salinitat i a la temperatura de les aigües.
– Aparició proliferada d’espècies invasores a la llacuna, com Caulerpa prolifera.
C) Propostes d’actuació per a la llacuna Mar Menor:
Donada la degradació de la llacuna Mar Menor i davant el desencontre interadministratiu, part important de la societat murciana s’ha organitzat en una plataforma anomenada “Pacto por el mar menor” (11) que –formada per persones i organitzacions socials, professionals, acadèmiques, científiques, culturals, ecologistes i sindicals amb diferents sensibilitats polítiques– manté el desig comú de conservació de la llacuna Mar Menor amb incalculables valors ecològics, culturals i econòmics i que intentan posar en valor la rica biodiversitat que encara té, sensibilitzar sobre les seues amenaces i promoure solucions per a la recuperació de la funcionalitat d’aquest entorn privilegiat que permetin el gaudi dels seus visitants i el desenvolupament econòmic dels seus habitants, tot i afavorint la conservació del seu diversa flora i fauna.
Entre la reiterada inacció i/o desencontre interadministratiu i la recent decisió de la Fiscalia de Medi Ambient d’obrir una investigació per a determinar possibles quotes de responsabilitat per la situació, pareix que es presenten com a propostes d’actuació, davant el greu deteriorament de la llacuna “Mar Menor”, les següents:
– acció comuna per part de les administracions públiques competents, dels ciutadans i dels sectors econòmics de l’entorn del Mar Menor per conservar els valors ambientals que encara existeixen i recuperar aquells que s’han degradat, utilitzant fórmules com la referida “custòdia marina”.
– aprovació del Pla de Gestió d’Espais Protegits de la Mar Menor i de la Franja Litoral Mediterrània de la Regió de Múrcia.
– impuls, amb la participació de tots els agents socials, de la tramitació d’una llei de Gestió Integral del Mar Menor.
– inici, amb caràcter d’urgència, d’actuacions a la Rambla del Albujó i zones adjacents per a evitar l’entrada de nutrients a la llacuna, com, entre d’altres, la restauració d’antigues zones humides com a filtres verds.
– avaluar i corregir l’estat de la xarxa de sanejament, amb especial atenció al clavegueram i col·lectors.
– potenciar la sostenibilitat de l’activitat agrària al Camp de Cartagena.
– declarar una moratòria urbanística fins a la promulgació de la Llei de Gestió Integral del Mar Menor que serà la que establisca les condicions dels nous desenvolupaments.
– intervenir, de manera urgent, en l’eliminació i/o permeabilització d’infraestructures que suposen un obstacle a la dinàmica sedimentària de la ribera interna de la llacuna.
– promoure una nova orientació turística sostenible que substituisca l’actual lligada als desenvolupaments urbanístics i recuperant l’etnografia pròpia.
– substituir la mal anomenada regeneració de platges per a altres models com les plataformes de fusta, etc., que no danyin aquest fràgil ecosistema marí.
Per tot això, es tracta:
– d’adoptar tant mesures i comportaments urgents, a curt termini (com a sistema de drenatge amb evacuació d’aigua de les dessalinitzadores agrícoles i nitrats al Mar Mediterrani …), a mig termini (com a instal·lació de filtres verds …) i a llarg termini (gestió integrada de l’ecosistema llacunar com a tal i el model d’agricultura circumdant, ajustat a la legalitat en matèria de regadius i nitrats ….).
– de poder planificar, amb la calma necessària, aquest medi ambient local denominat llacuna del Mar Menor, on l’ésser humà és un element al qual pertany.
– d’establir mecanismes de control, seguiment, vigilància i revisió efectives per fer duradora la qualitat ambiental a la llacuna “Mar Menor”.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––-
(1) articles 72 i concordants de la llei estatal 42/2007 de 13 de desembre del patriomoni natural i de la biodiversitat.
(2) a la fi del segle XIX al Regne Unit.
(3) disposició addicional 6a de la ja substituïda llei estatal 4/1989 de 27 de març de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestres.
(4) mitjançant els existents incentius fiscals per a empreses en general i per a fundacions amb fins d’interès general, subvencions referides a l’activitat genèrica o a un projecte concret.
(5) per exemple www.custodiamarinaxct.org http://www.custodiaterritorivalencia.org/
(6) La Torre i El Ventoriillo són passos totalment naturals situats a l’extrem nord de La Manga, al paratge de La Encañizada al municipi del San Pedro del Pinatar, amb tradició pesquera des de temps dels àrabs i disposa cadascuna d’aquestes goles d’un edifici de dues plantes per a auxiliar les tasques de pesca i l’accés és només amb barca.
(7) Marchamalo és l’únic pas o gola totalment artificial que es troba uns 2 km de l’entrada de La Manga i al costat de la platja denominada Playa de Marchamalo. El 1762, es va atorgar la llicència per a construcció com a explotació pesquera, amb el nom d’Ecañizada de Calnegre, concedida al llavors Reial Hospital de la Caritat de Cartagena. Quan van expandir la urbanització de La manga, a la fi dels anys 60 i principis dels anys 70 del segle XX, desapareix la pesquera i es construeix un pont que va permetre el trànsit de vehicles. Aquesta gola té molt poca profunditat en alguns punts, de manera que només permet el pas de petites embarcacions de curt calat i de les nombroses motos d’aigua.
(8) El Estacio és un promontori d’uns 2,30 m. d’atura que va sorgir, fa uns 10 milions d’anys, a causa d’erupcions volcàniques i que s’estén des del braç de La Manga per uns 40m i en el seu extrem es va construir, el 1862, el conegut Faro del Estacio. Al costat d’aquest promontori es troba la gola d’El Estacio, canal natural de comunicació entre les aigües del Mar Menor i les del Mar Mediterrani i pas de peixos per al deove i cria al Mar menor. Aquest canal s’ha anat dragant i transformant de forma artificial, principalment, des del 1973, amb una profunditat de 4 m en la seua zona central i una amplada de 39m per tal de facilitar el trànsit d’embarcacions entre els dos mars. Per tal d’estendre les construccions més enllà de la gola d’El Estacio, es va construir, al 1969, un pont giratori per sistema de rotació per permetre el pas de vehicles en el seu estat normal i també el trànsit de les embarcacions quan s’obria i girava. L’any 2003 va ser substituït pel pont actual.
(9) El Charco, ubicat entre Las Encañizadas i Veneziola i al nord de La Manga, és una gola modificada sobre una natural. A El Charco, igual que a La Torre i El Ventorrillo, per aprofitar el moviment migratori de certes espècies (com la llissa, la dorada, el magre, la xapa, entre altres), es vénen instal·lant, des de l’època àrab, uns sistemes de pesca elaborats amb canyissos i xarxes, denominats Encañizada, que ha donat nom a aquests paratges de La Manga. La gola d’El Charco, com la resta de l’entorn de Las Encañizadas, ha sofert escasses transformacions, excepte als illots de Ventorillo i de La Torre, que alberguen cases auxiliars per a instal·lacions de pesca. L’hàbitat on se situa la gola del Toll està conformat per una zona amplia de vegetació halòfila (amants de la sal), dunes, platges i acumulacions de Posidonia oceànica. Aquesta zona s’entolla quan es produeixen les escasses pluges o alguna tempesta. A més, és el refugi de camallongues, alenes i altres aus de gran interès i raresa com el Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i la Serreta mitjana (Mergus serrator).
(10) La bioelectrogénesis és un sistema que requereix una obra civil molt senzilla per filtrar els abocaments de les desembocadures de les dessalinitzadores ubicades a l’entorn de la rambla de l’Albujón que redueix les molècules de nitrats de manera que no vagin a la llacuna del Mar menor.
(11) http://pactoporelmarmenor.blogspot.com
Jurista ambiental
