La tècnica anomenada fracturació hidràulica moderna (o fracking, en anglès) consisteix en la injecció de grans quantitats de fluid a alta pressió en el subsòl, amb el propòsit de crear una permeabilitat artificial, que alliberi i permeti l’accés a la superfície d’hidrocarburs que es trobaven atrapats i disseminats en grans extensions de vetes de roques profundes.
Va ser desenvolupada tecnològicament en els anys 80 i 90 del segle passat; propiciant l’extracció de gas natural i petroli no convencional als EUA i Canadà.
Àmpliament desenvolupada en el primer decenni del segle XXI, ha provocat problemes socioambientals de primer ordre:
b) en l’entorn global incidint en l’escalfament global, ja que provoca grans emissions de metà per fugides i ventilació en el moment de la seva extracció i ja que el gas natural que s’extrau emet CO2 quan és utilitzat com a combustible, sent ambdós gasos d’efecte hivernacle.
Afirma que l’aposta pels recursos no convencionals, en general, i pel “fracking” en particular, suposen una amenaça indubtable per al Medi Ambient.
Estableix, atenent a la normativa de la Unió Europea i de l’Estat, les mesures necessàries perquè els greus riscos que comporta la tècnica del “fracking” no siguin una realitat a l’entorn d’Euskadi, basant-se en el principi de cautela (2) i suposant mesures addicionals de protecció ambiental en aquesta Comunitat Autònoma (3).
Per cert, ja tenen un exemple per actuar les recentment elegides Corts Valencianes.
