La deixadesa de les administracions autonòmiques i estatals competents en aquesta matèria, durant les dues últimes dècades, ha provocat el descens gradual del nombre de catedràtics numeraris dels Conservatoris Superiors de Música i Dansa del País Valencià (aproximadament uns 15 catedràtics en l’actualitat), a causa que no s’han convocat, durant aquest temps, les oposicions pertinents per a la cobertura d’aquestes places, que anaven quedant vacants per jubilacions i altres circumstàncies d’ordre natural.
La solució prestada per l’administració valenciana a aquesta situació ha estat, durant aquests anys, la cobertura d’aquestes places de catedràtic tant per funcionaris docents en comissió de servei, que provenien dels Conservatoris de Grau Professional, com per funcionaris interins que accedien a través de les borses de treball convocades a aquest efecte, cosa que ha creat durant molt de temps una situació anòmala que era compartida amb la resta de conservatoris de l’estat espanyol, que havien adoptat aquesta mateixa solució. La publicació del Reial decret 427/2013, de 14 de juny, pel qual s’estableixen les especialitats docents del Cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques vinculades als ensenyaments superiors de Música i de Dansa, va provocar en gran manera que aquest assumpte passara als jutjats.
D’altra banda, i per a la comprensió d’aquest galimaties, és necessari tenir en compte que, actualment, la denominada Associació de Catedràtics de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana (ACMAEC), representa solament 14 dels funcionaris interins del grau superior en condició de catedràtic i, a més, aquesta entitat no compta amb el suport dels catedràtics numeraris, com així ho han manifestat aquests últims de forma expressa. Per la seua banda, els funcionaris docents han constituït recentment l’Associació de Docents de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana (ADMAEC), representant a més de 200 funcionaris docents tant dels conservatoris de grau superior com de grau professional, així com també a interins de tots dos graus. Ambdues entitats estan dirigides a la defensa dels legítims interessos dels seus integrants.
El plantejament judicial d’aquesta situació requereix que abordem el balanç jurídic de la solució adoptada per l’administració valenciana. En els seus inicis, ja una sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 3 de València, de 9 de març de 2000, reconeixia llavors el dret d’un grup d’aquests funcionaris docents a percebre les retribucions de catedràtic per l’exercici d’aquestes funcions en comissió de servei. Des de llavors, tres sentències fermes favorables a la concessió d’aquestes comissions de servei decantava clarament la pertinència de les mateixes. Per contra, una recent sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 7 de València, contra la qual cap recurs, ha estat la primera favorable obtinguda per un membre de l’Associació de funcionaris interins del Cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana (ACMAEC) contra la concessió de les esmentades comissions de servei.
Com a colofó, l’associació de catedràtics interins (ACMAEC) va interposar, el 8 de juliol de 2015, una querella per presumpta prevaricació contra la cúpula de la Conselleria d’Educació de l’anterior govern del Partit Popular, denunciant que s’hauria pogut incórrer en un delicte de prevaricació administrativa, en permetre que docents del Cos de Professors de Música hagueren ensenyat «des del curs 2013-14 matèries que únicament poden ser impartides pel Cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques», segons la interpretació que del Reial decret 427/2013 fa la mateixa ACMAEC. No obstant açò, l’1 de setembre de 2015, el jutjat d’instrucció número 6 de València va decidir no admetre a tràmit aquesta querella interposada per la citada associació de catedràtics (ACMAEC), després de tenir coneixement que la Fiscalia havia investigat prèviament els fets denunciats i va considerar que no hi havia indicis d’infracció penal per part dels querellats.
Davant la interposició d’aquesta querella, l’actual equip d’educació va paralitzar el procés de concessió de les comissions de servei, recolzant-se a més en un dictamen de l’advocacia de la Generalitat Valenciana.
Des del nostre punt de vista, la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport no ha abordat el problema en el seu conjunt i en tota la seua profunditat, per a açò hauria d’haver reunit a totes les parts afectades abans de prendre una decisió ferma. En aquest cas, la decisió de no concedir les comissions de servei que s’havien renovat fins al curs passat, ha resultat tenir uns ancoratges poc sòlids, tant a nivell jurídic, com es desprèn del balanç judicial explicat anteriorment, com a nivell pràctic, ja que aquesta situació ha provocat grans problemes en l’inici d’aquest curs i provocarà una pèrdua de la qualitat educativa si no es reverteix d’alguna forma aquesta decisió. A més, si aquesta decisió es considerava com a definitiva, hi ha hagut una excessiva dilació en la seua comunicació i aplicació, per part de la conselleria, que ha causat molts problemes als conservatoris mateixos i, com no, als docents implicats i les seues famílies.
Ningú entén el perquè del rebuig del Departament d’Educació a dialogar i consensuar amb els implicats una alternativa de solució al problema plantejat des de molts anys arrere i que, en aquest inici de curs, haguera tingut una solució definitiva i satisfactòria per a tots els col·lectius afectats. L’administració educativa i el seu responsable, el senyor Marzà, s’han aferrat al Reial decret 427/2013 per a liquidar d’un cop de ploma, en els Conservatoris Superiors, departaments sencers el treball dels quals ha tingut com a fruit la formació d’excel·lents músics, així com per enviar a la desocupació a altres docents interins dels conservatoris professionals, que han sigut víctimes col·laterals, en última instància, d’aquesta desafortunada decisió.
A més, i com si d’una burla es tractara, la Direcció General de Centres i Personal Docent d’aquesta Conselleria publicava, el passat 14 de setembre de 2015, una resolució en la qual es convocava una borsa de treball extraordinària per a atendre substitucions en centres docents públics dependents de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport. En aquesta convocatòria es requeria a una part dels docents, als quals no se’ls havia concedit la comissió de servei, per a formar part dels tribunals d’aquestes borses extraordinàries per al cos de Catedràtics de Música, avaluant els interins que hauran de substituir-los.
És a dir, els rebutjats en la concessió de les comissions de servei actuant com a tribunals dels seus futurs substituts. Surrealista.
Finalment, el BOE del 28 d’agost publicava l’Ordre ECD/1752/2015, de 25 d’agost, per la qual s’aproven els temaris que han de regir en els procediments d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats en el Cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques en les especialitats vinculades als ensenyaments de música i de dansa. Amb aquesta normativa es desbloquejava la possibilitat de convocar oposicions lliures per a cobrir les places de catedràtic.
Amb tot el comentat, el dia 2 de setembre, encara no s’havien publicat les llistes definitives de les comissions de servei, i ja no hi havia cap impediment per a optar per una solució de consens de totes les parts. Hi havia marge de maniobra.
No acabem d’entendre l’actitud del conseller Marzà i el seu equip a mantenir una decisió que ha perjudicat greument i de forma manifesta el sistema educatiu d’ensenyaments de música i dansa del País Valencià ja que, a diferència del manifestat pel conseller, sí que s’han produït diverses circumstàncies que han afectat el normal inici del curs acadèmic 2015-2016, com la suspensió de proves d’accés en els Conservatoris de Grau Professional, per no tenir tribunals per a realitzar-les, la realització d’aquestes proves d’accés, en altres casos, amb tribunals conformats per professors que no eren de l’especialitat de la prova. Així mateix, a pocs dies de l’inici de les classes, molts docents no sabien els seus horaris i quines assignatures anaven a impartir, així com que la decisió provoca que 155 interins dels conservatoris de Grau professional vagen a engrossir les llistes de l’atur a causa d’aquesta decisió.
Addicionalment, aquesta situació produeix altres incongruències com la que els mateixos docents als quals se’ls ha denegat la comissió de servei i, per tant, han sigut destinats a realitzar tasques menors i impossibilitats a impartir assignatures troncals de les diferents especialitats, amb la consegüent reducció del seu salari, puguen donar, no obstant açò, les assignatures troncals dels diferents màsters dels estudis de postgrau.
En general, es ressent la qualitat de l’ensenyament musical en el Grau Superior de Música i és necessari comentar que la forma de procedir de l’equip d’educació, en aquest cas, no ha estat el que caldria esperar d’un nou govern del canvi, és a dir, preocupar-se per fer d’interlocutor amb les parts afectades abans de prendre una decisió definitiva (i no després de prendre aquesta decisió, com ha ocorregut en aquest cas) i actuar amb el màxim rigor i transparència, sense mentir en les declaracions als mitjans de comunicació per a justificar la postura oficial.
Segons les paraules del mateix conseller Marzà en la seua compareixença en la Comissió parlamentària d’Educació i Cultura, el passat dia 29 de setembre: “Els millors no són necessàriament els qui aproven una oposició amb bona nota, també els millors es demostren al llarg de la seua trajectòria”. Tots els membres del col·lectiu de funcionaris docents en comissió de servei havien aprovat una oposició i, a més, havien demostrat la seua vàlua professional al llarg de molts anys d’experiència. Al final, aquests criteris tampoc han valgut per al Departament d’Educació, que ha ferit de gravetat els nostres Conservatoris Superiors de Música i Dansa.
Un govern del Partit Popular va derogar el Capítol I de la Llei Valenciana de la Música i, d’aquesta forma, va eliminar el nostre Institut Valencià de la Música. Un govern progressista ha ferit de gravetat el nostre sistema d’educació musical. A qui hem d’esperar ja perquè la música siga tractada amb dignitat en aquesta terra?
Tempus fugit… i d’ací a no res podrem veure el resultat d’aquestes controvertides decisions.
