Remembra Puigverd que les ideologies poden arribar a acumular una gran força destructiva; amb Oscar Wilde ens adverteix, corrosivament, que ‘una idea que no siga perillosa no mereix el nom d’idea’ i ens recorda Puigverd que les ideologies del nazisme i del comunisme, tot i que aquest darrer amb ‘millors intencions’, deixaren enrere tirania, totalitarisme, camps d’extermini, reeducació i morts a escala industrial, guerra i terra calcinada.
En aquest context, escriu Puigverd: “Molts de nosaltres donàrem la ‘benvinguda a Compromís’, perquè trencava, juntament amb altres partits, l’hegemonia del PP a València, que havia caigut en el pou de la corrupció després d’abusar del territori i de convertir la cultura pròpia en instrument de combat veïnal. No imaginàvem que exigiria tan prompte certificats de ‘bona conducta’. Al cantant Matisyahu se l’acusava per ser el que és: ‘jueu’. És molt curta la distància que va de la bondat ideològica al tribunal de la inquisició. El ‘perdó’ que ara els impulsors de la mesura han pres no eclipsa la inquietud que deixa l’episodi. Són molts els joves ‘inflamats’ de ‘bondat ideològica’”. Bon diagnòstic en descriure la política del PP i pèssim, al meu parer, quan acusa Compromís de totalitarisme, doctrinarisme i inflamació ideològica inquisitorial; un despropòsit.
Segurament, si el senyor Puigverd, haguera investigat una mica, a la manera del google, com aconsellava Javier de Lucas a la Veu del PV, en un article on tractava aquest afer, no faria les afirmacions, les comparacions i acusacions que fa, inclús acusant els de Compromís de “no preguntar-se pel llegat del comunisme” i d’actuar com a la Xina, amb “la fèrria censura ideològica i la preeminència absoluta de la idea sobre les persones”, on conclou, comparant els dos fets ja que, “els desastres ecològics de Xina són el darrer capítol de l’antihumanisme ideològic”. Això no és així. Perquè al cantant nord-americà d’origen jueu, no se’l va criticar per la seua identitat jueva, sinó sionista, per cantar cançons, segons contava J. Lucas, on animava a llençar bombes i matar les mares dels ‘terroristes’ palestins, en un concert privat que es proclama de música ‘regae’ de pau, amor i revolució.
Per tot això, de manera raonada, de Lucas, considerava que estava fora de lloc haver-lo invitat al concert de Benicàssim, com també exigir ‘autos de fe’ i ‘perdons’ exculpatoris causats per les pressions d’un ‘lobby sionista’ molt potent, amb l’ajut dels mitjans de comunicació espanyols que tracten d’estigmatitzar Compromís de ‘radicals’, ‘independentistes’, uns lobbys que tracten de fer passar sionisme per judaisme i l’espanyolisme per la única ideologia possible, quan són molts els intel·lectuals jueus a tots el món que rebutgen aquest confusionisme i critiquen la política de l’Estat d’Israel contra Palestina i el sionisme que dóna suport al colonialisme i al no reconeixement dels drets de la palestina gent. Exactament, com també hi ha alguns que critiquen la ideologia espanyolista com una ideologia totalitària que no reconeix la diversitat dels altres diferents als de llengua i cultura espanyola i tracten de presentar-los, als ‘independentistes’ de Compromís, com a ‘perillosos’ i ‘indecents’, ‘malèvols’, ‘roïns’, criminalitzats, des de la ideologia espanyolista inflamada de ‘bondat’, ‘inqüestionabilitat’ i ‘inefabilitat’. Des de la noció d’un sionisme immaculat i d’un espanyolisme etern i inqüestionable que mai es pregunten pel seu propi totalitarisme i per les seues pròpies inèrcies i maldats.
Em van semblra adequades les argumentacions de Josep Nadal, cantant de ‘La Gossa Sorda’ i diputat de Compromís, explicant a una TV espanyola per què no volien actuar al concert de Benicàssim; no es tractava de racisme antijueu o antisemita sinó de crítica a un cantant que dóna suport al terrorisme d’estat d’Israel i ataca la palestina gent, com si foren els únics responsables del conflicte a l’Orient Mitjà per voler tenir un estat propi i voler tenir dret a tenir drets; fou una llàstima que les televisions espanyoles no deixaren expressar-se al cantant de Pego en la nostra pròpia llengua, no sé si ho va intentar, però, per a una altra vegada, la valenciana gent, hem de tenir dret a expressar-nos en el català del País Valencià, com si estiguérem en una democràcia de veritat, que respecta la diversitat i tinguérem dret, la valenciana o catalana gent, a tenir drets lingüístics i drets humans. Com la ciutadania jueva o palestina, sense vulneracions de drets, sense censures, sense autos de fe, sense xantatges, sense imposicions terroristes. Des de la llibertat.
Des de la llibertat, la que tenen tots els espanyols per expressar-se en la seua pròpia llengua a les ‘seues’ televisions, i també a les TV catalanes, gallegues o basques, sense anar més lluny, quan nosaltres els catalanoparlants no tenim aquest dret ni a les televisions espanyoles ni als ‘seus’ parlaments, espanyols o europeus, on ens tracten com si no tinguérem cap dret ni individualment ni com a poble valencià, català i balear. Per a deixar-nos parlar als parlaments ens obliguen a castrar i a extirpar la nostra valencianitat o catalanitat, ens imposen la ‘seua’ de manera assimilacionista, ens exclouen del tot i a sobre volen que ens resignem i els aplaudim.
Des del País Valencià, no hi ha altra alternativa que lluitar per l’alliberament de la dominació espanyola, amb tots els mitjans en una ‘democràcia’ que com expliquen en un vídeo a l’entrevista de Jaume Barberà, Ramón Cotarelo i Jorge Venstringe, és només un simulacre, una ‘closca buida’ , una enganyifa, mer reproducció de la dictadura anterior; no és tracta només aconseguir un model fiscal just, es tracta d’eixir de la minoria d’edat, política, de ciutadania i nacional, on ens han reclòs i decidir per nosaltres, com a valenciana o catalana gent, què és el que més ens convé: continuar amb l’espoliació i el domini de l’estat espanyol o marxar amb Catalunya i les Illes per a tenir alguna perspectiva d’avenir. No hi ha altra tria.
A la darrera entrevista a una televisió espanyola de la vice-presidenta del Govern Valencià, Mónica Oltra, potser, va respondre prou adequadament davant les preguntes d’un periodista d’orientació d’extrema dreta obsessionat per la ‘unitat d’Espanya’ i també sobre Arnaldo Otegui en el sentit que calia parlar amb tots per solucionar els problemes, com va fer Arantxa Quiroga (del PP) i que condemnaria el terrorisme d’ETA i tractaria de convèncer Otegui perquè el condemnara, prioritzant les qüestions socials i la situació de pobresa del País Valencià als afers ‘nacionals’ en les respostes, quan una qüestió i l’altra estan relacionades.
No obstant, al meu parer, a més d’expressar-se en valencià a una TV espanyola i lligar la situació de misèria valenciana a l’opció espanyolista de les polítiques de corrupció del PP, li va mancar condemnar explícitament també el terrorisme d’estat i em va semblar un ‘colp baix’, preguntada per Artur Mas, davant el judici polític al qual ha sigut sotmès per un estat inflamat de maldat, Oltra va aprofitar, seguint el guió que repeteixen tots els ‘podemites’, per acusar-lo de corrupció, comparant Mas amb Rajoy. I tanmateix, un, Mas és acusat per escoltar el seu poble i posar unes urnes al carrer i l’altre, Rajoy, és un botxí opressor que tracta de tancar a la presó a Mas per lluitar, pacíficament i democràticament, per la llibertat de Catalunya. I segons afirmava Cotarelo en aquella entrevista amb Jaume Barberà, l’extresorer del PP, Luis Bárcenas li va lliurar dos milions d’euros a Rajoy que els mitjans de comunicació han silenciat; en canvi, sobre Mas, només han eixit informes falsos de la policia i el ministeri d’Interior espanyol, per a desacreditar-lo i posar-lo en la diana de la ‘gossada’ (‘jauria’) espanyolista, com la bèstia negra, però, per ara, no s’ha demostrat res de res.
Al meu entendre és una immoralitat, davant el judici polític contra el procés de participació de Catalunya del 9-N, comparar l’un amb l’altre, com fan els de ‘Podemos’, en complicitat amb les clavegueres brutes de l’estat espanyol que tracta de desactivar el procés independentista de Catalunya acusant a tort o a dret, sense cap fonament. Perquè per a defensar la ‘unitat’ d’Espanya, inflamats de totalitarisme, si cal s’amenaça de suspendre l’esquifida ‘autonomia’ que hi resta encara sense autonomia fiscal siga a Catalunya [a les Illes o al País Valencià]. Com va fer Milosevic a l’ex-Iugoslàvia, en suspendre l’autonomia a Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, etc. i va activar la guerra i l’independentisme a la Península dels Balcans, les autonomies esdevingueren nacions amb estat propi.
Al llarg de la història la Península Ibèrica ha tingut un passat tan desgraciat i trist com la Península dels Balcans. De fet, el nacionalisme espanyolista és el que més s’assembla al serbi, els països que hi estaven sota el seu jou, ara viuen en llibertat des de la independència i decideixen per ells mateixos, sense haver de suportar per més temps l’opressió de l’estat de Sèrbia. No Compromís ni els de Junts pel Sí o els de la CUP, és el nacionalisme estatalista espanyol el qui, malgrat les acusacions de l’expresident F. González, va tenir connexions amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va deixar enrere camps de concentració als Països Catalans, morts, assassinats, exiliats, totalitarisme, guerra, reeducació, doctrinarisme totalitari, intent d’extermini cultural i lingüístic i terra calcinada.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
