Combustible per a Falles

Durant l’apoteòsica setmana fallera tot es festa, tot val, a fer la mà les ordenances municipals. Sembla que els sobres de Bárcenas, l’aeroport sense avions, les declaracions del diputat Cantó, la pífia de Ponferrada, les dades del dèficit, l’escopeta per desfer-se del PP, les retallades, la reforma laboral, els excessos i balafiaments, les dades de l’atur, l’aval al València CF, el sogre i el gendre i molts altres temes d’actualitat, resten aparcats perquè ara toca la disbauxa, l’alcohol i l’oblit de les mancances. Ara toca, com he escoltat a la pròpia policia municipal, gaudir i no molestar, la qual cosa és difícil de compaginar quan la fam i la manca d’ocupació són del tot quotidianes en el nostre veïnat.

I és que les Falles, no fallen. El moviment econòmic que gira al voltant de l’àmbit faller pot arribar a equiparar-se amb el pressupost municipal de qualsevol ciutat fallera per a tot un any. Músics, botigues d’indumentària, pirotècnics, bars i restaurants, floristeries, etc. fan l’agost en el començament d’aquesta primavera valenciana tant pudenta i diferent. Tothom té l’ocasió i oportunitat de col·locar un parèntesi en la tant persistent, temuda i pesada crisi. I malgrat els mal moments i la indignació continuada, malgrat la Intifalla, la festa tira endavant i la crisi i la corrupció es converteix en el combustible per a cremar diàriament en les despertades, mascletades i castells.

I sense entendre molt bé per què no hi ha també retalls a la festa (tot comptant la rebaixa en partides de subvencions institucionals), les mascletades, castells, il·luminacions ostentoses de carrers, despertades, casals i xurreries, passa carrers, atraccions de fira, venda ambulant, begudes i alguna que d’altra indisposició fisiològica inunden els nostres avingudes, places i carrers. Clar està, les Falles aspiren a convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tot un repte de futur que es fa present en el tarannà dels valencians i valencianes que es renova any rere any quan comença el mes de març.

Sempre he reconegut la vessant integradora de la festa fallera, que no moltes vegades del món faller. Moltes persones immigrants i nouvingudes a les nostres terres han descobert l’acolliment mitjançant la comissió fallera o l’activitat lúdica i cultural que ofereixen els casals fallers durant tot l’any. Cal aleshores reconèixer la tasca d’algunes falles que traspuen i generen empatia amb els trets d’identitat del poble valencià. Programes culturals, llibrets de falla guardonats per la seua normalització, atenció i dedicació a la recuperació de vestits, de danses, dolçaines i tabals, organització amb molta cura d’activitats educatives pels seus xiquets i xiquetes, etc. són un signe cada vegada més de normalitat. Les falles són i han de ser alguna cosa més que festa.

Senyor pirotècnic!… que els carrers de València, Alzira, Gandia, Carcaixent, Dènia, Xàtiva, Torrent, Borriana, i moltes poblacions més durant aquests dies rebenten de música, de color, de llum, … de festa. Benvinguda la festa, però també la convivència, la llibertat i el respecte. Tingam trellat i no deixem perdre l’oportunitat de demostrar la nostra ferma voluntat de ser i sentir-se un poble diferent, un poble fester, un poble combatiu, solidari i en moviment. Cremem la desesperança, els corruptes i els intransigents i a l’endemà de Sant Josep avancem.

(17 de març de 2013).