Encesa fotografia (Germania, 2013) és una obra que mostra el desesper de l’individu que s’aclama a un ‘tu’ constant que recorre el poemari de dalt a baix com a fil conductor omnipresent. Navarro dibuixa un ‘jo’ líric pres d’un “amor passional vist com un impuls absolut”, per mitjà de 56 poemes que rastregen els records amatoris amb un deler irrefrenable servint-se de motius diversos, com ara la paràfrasi bíblica: una paraula teua bastarà per a enderrocar-me, o el mateix qüestionament dels fonaments del misticisme: Afirmen els místics que la perfecció és obra exclusiva de Déu (…) Jo els disculpe, però. No et coneixen. El clam de desesperança del ‘jo’, ferit per l’absència del seu alocutari, arriba a fites hiperbòliques com quan manifesta en el poema IX, des de l’òptica d’un “descregut”, que per tu a genollons creuria i obraria miracles.
La historiografia, sobretot en la seua vessant artística, té una destacada presència entre els versos de l’autor, que associa formes, estils i períodes als més íntims records, amb l’afany per la forma a tall d’expressió de bellesa i desig: m’agradaria saber-te geomètrica, definida.
Les imatges que retrata l’autor del Camp de Túria van més enllà de les sanefes, ceràmiques i paviments que s’hi descriuen, car també abasten símbols procedents de les fonts clàssiques,alguns d’ells en forma de fruits com el moscatell, “el dolç raïm d’Alexandria”, o les magranes, “el fruit de l’oblit” segons la tradició grega clàssica, tot amerat d’una perspectiva personal amb recursos que remeten a la lírica ausiasmarquiana: Jo sóc aquell qui et porta al cap…
Encesa fotografia és capaç de colpir el lector des del minut zero, bastint un estil directe que fa remoure els sentits amb l’empatia constant de qui recerca allò que ha deixat arrere, resseguint al mateix temps les emocions pròpies. Un cant a la passió des del record i l’enyorança, desassossec necessari amb la confidència del vers.
