Una nit, mentre estava sopant amb la meua dona i el meu fill, que en aquell moment tenia quasi tres anys, se’m va ocórrer preguntar-los sobre quin tema podria escriure el proper article. Lorena no sabia ben bé què dir-me, però, en canvi, el xiquet ho tenia realment clar: va deixar clar que havia de parlar de l’arc de Sant Martí. Fins i tot sabent per endavant que la resposta em sorprendria, la seua assertivitat em va deixar bocabadat i, encara que li vaig traure altres temes que sabia que eren del seu interés, ell va continuar insistint. Així que, finalment, i com que la seua opinió mereix tant de respecte com la de qualsevol adult, ací em teniu, parlant-vos del famós pont de Sant Martí.
Com sabeu, aquest fenomen òptic, consisteix a fer visibles al cel tots els colors de l’espectre de la llum quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d’aigua en suspensió de l’atmosfera. Aquests colors són el roig, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat i, segurament, cap de nosaltres s’imagina l’arc de Sant Martí sense tots ells. Cadascun es distingeix i, a la vegada, està integrat en el conjunt, sense que existisca un individualisme cromàtic. I aquest fet, ajuda de manera evident a donar-li una gràcia especial. Podríem dir, fent un símil amb el treball en equip, que els colors no són simplement un grup, sinó que són un equip, treballen junts per abastar el millor resultat visual possible. I aquest resultat, no és simplement la suma de les sensacions que dóna cada color per separat, sinó que el resultat del conjunt augmenta exponencialment la seua gràcia i el seu efecte visual. Tot açò, que és una de les principals diferències entre treballar com un grup o treballar com un equip, em va donar la idea de parlar-vos de les principals diferències entre aquestes dues formes de dur endavant els projectes. A més a més, l’arc està format per set colors i com que, curiosament, aquest nombre coincideix amb les set principals diferències entre grup i equip que tenia en ment, aprofitaré per a tancar el cercle i també inclouré set rols existents dins dels claustres de pràcticament tots els centres educatius, que en la meua opinió, s’haurien d’evitar per tal de millorar el seu funcionament.
LES SET DIFERÈNCIES ENTRE GRUP I EQUIP
- Mentre que en un grup s’hi dóna l’individualisme, en un equip cada individu es distingeix però a la vegada està integrat. Es donen suport mútuament.
- En un grup el rendiment és la suma d’individus, mentre que en un equip el rendiment és fruit del treball col·lectiu.
- En un grup, cadascú és responsable dels seus resultats. En un equip s’assumeixen responsabilitats sobre els seus resultats i els del conjunt.
- Un grup no fomenta la moral del conjunt, no implica orgull de pertinença. En un equip la moral és alta, hi ha reciprocitat i els seus membres estan orgullosos de l’equip.
- En un grup s’accepta l’autoritat, mentre que en un equip s’atorga aquesta autoritat.
- Treballar com a grup no implica confiança mútua, mentre que treballar com a equip implica confiar els uns en els altres.
- En un grup hi ha reserves de comunicació, mentre que en un equip es fomenta aquesta comunicació.
- SABOTEJADOR: “Açò no funcionarà…”, “Sí, però…”
- FRANCTIRADOR: “És que X sempre està…”
- SETCIÈNCIES: “Això no és del tot cert, perquè jo…”
- EL QUE HO NEGA TOT: “No, no, jo no volia dir això…”
- DESVIADOR: “Ah, una altra cosa, què passa amb?”
- MANCAT D’INTERÉS: Té ben poc a dir i, el que és pitjor, ben poc a escoltar.
- DISCUTIDOR: “És que amb vosaltres no es pot parlar…”, “Ah, que amb mi no es pot parlar?”
Ara per ara, en un centre educatiu existeixen objectius molt diversos i fixar diferents projectes per aconseguir aquests objectius potser seria la millor manera de dur-ho tot endavant. Per exemple, què volem? Dur endavant un pla de foment lector? Podem assignar-li un projecte. Instaurar un canvi metodològic? N’assignem un altre. Necessitem un programa per atendre l’alumnat absentista i disruptiu? Un altre… D’aquesta manera, podrien formar-se diferents equips de treball menys nombrosos, que funcionaren com a tal, que permeteren un millor control de les tasques, una millor organització i, per tant, una major eficàcia i eficiència. Així, l’equip directiu podria actuar com una mena d’oficina central de projectes, coordinant i controlant els diferents equips de treball que haurien de ser autosuficients i configurant i organitzant el gran banc de dades que suposaria cadascun dels projectes per tal de ser reaprofitats en cadascuna de les noves activitats del centre.
No sé què penseu de tot açò però segur que coincidim en una cosa: per poder arribar a una situació com aquesta, caldria que gairebé tot el claustre s’implicara d’una manera molt més intensa en el funcionament del centre. El que és totalment inviable és que, aproximadament, tan sols un 10% del claustre forme els equips de treball de cadascuna de les iniciatives que s’hi prenen. Ni aquest 10% pot dur endavant totes les iniciatives ni tampoc pot suportar el greuge comparatiu que suposa fer tants esforços davant de la resta de companys. Potser per això, parlar de vertaders equips de treball als centres siga una mica utòpic.
