Ciutadans va aconseguir 13 diputats a les Corts Valencianes en les darreres eleccions autonòmiques, convertint-se així en la quarta llista més votada al País Valencià. La cap de llista d’aquesta organització és Carolina Punset, a qui segur que tots els valencians coneixem.
Ciutadans, a tot l’Estat espanyol, en general, i en particular a Catalunya i al nostre territori, s’ha autoproclamat capdavanter en la lluita contra el nacionalisme. Tan lluny han portat aquesta bandera que han arribat a atacar la nostra llengua des de diferents fronts presentant mocions (per sort, als pocs ajuntaments que tenen representació) perquè la nostra llengua, la de tots els valencians i valencianes, no siga vehicular a les escoles.
És tal la fòbia del partit d’Albert Rivera envers el nacionalisme que a localitats com la Font de la Figuera (la Costera), Santa Pola (el Baix Vinalopó), Torreblanca (la Plana Alta), l’Alcora (l’Alcalatén), Torís (la Ribera Alta) i Vilamarxant (el Camp de Túria) han expulsat del partit regidors que han donat suport o facilitat alcaldies governades per Compromís. Però no s’han preocupat tant pels regidors de l’Estat espanyol que han buscat aliances amb l’extrema dreta d’Espanya 2000.
Dia rere dia demostren el seu antivalencianisme. Un altre dels exemples el trobem en el fet que no volen la retirada del recurs d’anticonstitucionalitat del Govern estatal al dret civil valencià. Això es diu centralisme pur i dur!!!!.
Fa pocs dies el PSPV, Compromís i, fins i tot, el Partit Popular van reclamar conjuntament a l’executiu de Mariano Rajoy un millor finançament i la reparació del deute històric que sofrim des de fa més de trenta anys els valencians i ho van fer tots menys Ciutadans.
La gent de Ciudadanos al País Valencià vol aconseguir el que no ha pogut fer durant tots aquests anys el blaverisme recalcitrant, que no és més que la voluntat que traslladem el nostre odi cap a Catalunya i no cap a Espanya, que creguem que tots els nostres mals vénen del nord. Volen separar-nos i confrontar-nos entre valencians amb temes com la llengua, la qual ni la màxima representant d’aquest partit nacionalista espanyol no sap parlar i qui, a més, ens considera, a tots els valencianoparlants, “aldeanos”.
Però ja hem arribat a un punt en què és difícil amagar la pobresa en què ens trobem i la majoria dels valencians, i fins i tot molts dels nouvinguts, s’han fet ressò de l’espoliació que sofrim per part de l’Estat. Ja ho va dir fins i tot el president Ximo Puig no fa molt: “Ja no ens queden glòries per ofrenar”. El dissabte, 23 d’abril, a València, en la festa organitzada per Acció Cultural del País Valencià, el poble sobirà demostrà una vegada més que “ja no ens alimenten molles, que ja volem el pa sencer”.
