He triat el nom d’aquesta secció basant-me en què la ciència està present per tot arreu, i en segon lloc pel nom de la proteïna protagonista al laboratori on treballe, la ubiqüitina.
La darrera setmana la ciència ha estat més present que de costum als mitjans de comunicació del País Valencià. La raó ha estat l’entrega de “los premios Rey Jaime I”, que abans era comú nomenar-los premis Rei Jaume I però es veu que en castellà tenen més categoria. Aquest és un tema que m’irrita profundament, per allò de dotar les coses de “més oficialitat o formalitat”… o com diríem al meu poble, les superfolades: canvien el nom al castellà perquè així sona millor i ho entendran tots (ja posats els hagueren pogut anomenar King James the first Awards, KJFA… això ven molt més), nomenen membres del jurat tants premis Nobel com puguem per a inflar-ho tot ben bé, i se’ls omple la boca per dir com d’important és invertir en ciència per tal que la societat evolucione i l’economia funcione.
Però tot es queda ací, en paraules. Després no cal que facen res per a ajudar els nostres científics. Que hi ha crisi, doncs ells diuen, retirarem diners a la ciència que total, ara ja els hem construït el Centro de Investigación Príncipe Felipe (sí, el nom també està en castellà per si de cas els forasters no ho poden pronunciar en valencià). Un edifici ben nou i lluent, on malauradament, molts investigadors van haver de fugir perquè sembla que a banda d’edificis es necessiten diners per tal de mantenir projectes de recerca.
Però, per descomptat, no seré jo qui critique el mèrit de la doctora Badimon en ciència cardiovascular, el físic Ángel Rubio al capdavant del grup de nanobio espectroscòpia, el doctor Jordano amb el seu extens treball sobre la biodiversitat a Doñana, l’economista Enrique Sentana, doctor García Martínez amb la seua recerca de nanotecnologia molecular a la Universitat d’Alacant, l’emprenedor José Vicente Tomás o l’economista Enrique Sentana.
Tots aquests guardonats tenen un grandíssim mèrit, i no sols científic. Treballen a l’estat espanyol tot i les dificultats afegides que això comporta. I junt amb molts investigadors que estem prop de casa o estem lluny, també ells demanen un pacte d’Estat per la ciència que puga garantir un finançament digne que impedisca que una crisi econòmica faça tremolar i tombar l’esforç de tanta gent per aconseguir el desenvolupament de la nostra societat. Aquest pacte ha de garantir el finançament científic de qualitat i ha de promoure els acords amb el teixit empresarial. Els premis Jaume I són finançats per la indústria i davant d’això hem de donar-los les gràcies i demanar que més empresaris aposten per la investigació i desenvolupament, demanem més suport. Però senyors polítics, recorden que la inversió no és qüestió únicament privada? Necessitem un finançament públic de recerca que ens faça canviar aquest model econòmic basat en “pelotassos” per un model econòmic basat en el trellat. Que tindre uns premis (que vostès no paguen), i la foto amb la reina Sofía no són suficient.
Així que benvolguts lectors, a vore si al proper maig abandonem aquest desgavell, els nous governants aposten pel coneixement i va de bo!
