Els 11 km. de carrer de Barcelona, plens d’un poble unit, alegre i combatiu, com assenyalava el nostre Vicent Andrés Estellés, d’un poble que ha estat un clam no pel Dret a decidir, que també, sinó per la plena independència de Catalunya, seria raó més que suficient en qualsevol país normal per a poder proclamar immediatament la independència.
Perquè és clar que més d’una quarta part dels ciutadans de Catalunya, units per una V als carrers de Barcelona i transformats en paperetes pel Sí#Sí el 9-N, serien suficients per guanyar la independència a les urnes, i no dic democràticament per què el que hem vist i sentit avui a Barcelona també és democràcia, i tanta com anar a votar.
Per això no volen permetre votar. Ni ara ni mai. Perquè al regim polític espanyol li fa nosa la democràcia. En realitat, odia la democràcia. I no és res de nou.
Si fem una ullada a la història d’Espanya dels últims dos segles, no trobarem més que pronunciaments militars, repressió del poble i dictadures sanguinàries, molt per sobre dels períodes de pau i suposada democràcia. Perquè l’objectiu has estat sempre el mateix: negar la possibilitat de lliure expressió dels ciutadans i mantindre els privilegis d’una minoria, d’allò que ara anomenaríem “les elits extractives”.
