Vinc de passejar pel país. És una pràctica de tota la meua vida, encara que no resulta habitual entre la gent. Els fills tasten la gamma sencera de les drogues més potents, mentre que els pares no entenen que conèixer el país també pot divertir.
El nostre país és llarguerut, amb una costa congestionada i un interior en procés d’extinció. I dins les poblacions, s’ha consolidat una part antiga i les caixes de sabates de l’esperit industrial. El carrer Major de Castalla, buit, sembla un decorat per a filmar una pel·lícula de principis del XX, portes, pernets i reixes boniques. L’ànima de l’escriptor Enric Valor, fill de la vila, s’ha esfumat. Més ben dit, l’ànima de Castalla ha desaparegut, per més castell que hi hagen restaurat. I, a més, un dia normal no et pots menjar a Castalla un gaspatxo, per més bressol que en siga.
