Em vaig fer simpatitzant de Compromís per la línia atractiva valencianista i la figura valenta de Mónica Oltra. Vaig anar d’independent en la llista per a les municipals. A vostè, la vaig escoltar moltes vegades durant la campanya: Benidorm, Alacant, València i em mantenia en aquell entusiasme, que mobilitzava la gent.
Es va fer l’acord del Botànic amb el PSPV i Podemos, que aparentment marcava el full de ruta per al nou Govern valencià. Ràpidament vaig veure els primers flirteigs amb l’esquerra espanyola (Podemos, Izquierda Unida) amb la idea de fer política gran. És a dir, política espanyola.
Aquest pas, no em feia gens ni miqueta de gràcia.
He vist una evolució cada vegada més clarificada cap a posar en perill la continuïtat d’aquell moviment esperançador valencianista. Li anava notant certa tebiesa en defensar el nostre País i vostè es va girar cap a Espanya quan tocava continuar fent campanya per una política pròpia del País Valencià. Prioritzant Madrid abans que València, quan durant la campanya va visitar moltes ciutats espanyoles −inclosa Madrid− colze amb colze amb els compares de la confluència, sense mostrar-se clarament al costat de la gent de Compromís.
Jo he sentit, i altres també ho han sentit, que una cosa és que Compromís s’acoste a una força política d’àmbit estatal, però una altra és que des del pacte de coalició amb Podemos vostè era la gran absent, si més no, mostrava una mínima presència en la campanya al País Valencià. Em donava la impressió que vostè havia girat el cap i ens donava l’esquena en un moment tan important.
Per a mi ha quedat clar, que vostè posa els interessos de l’estat per davant dels interessos del País Valencià.
Puc pensar que pot haver-hi una agenda amagada: el quedar bé amb Podemos i la seua gent, per si algun dia decideix canviar de casaca i fer política a Espanya. Però espere que no.
Aleshores vaig decidir que estava més a gust amb mi mateix i amb la meua valencianitat i amb el meu dret a decidir, el fet de no anar a votar. No podia donar el meu vot a un partit representat per una persona que ja no mostrava aquella valentia i que ja no em representava com a valenciana.
Malgrat això i amb els resultats del 26-J, pense que cal de nou retrobar la il·lusió i el camí correcte de la política valenciana en defensa del País Valencià i la seua gent.
Perquè la gent del País puga creure en el projecte de Compromís i els seus polítics, vostè, Senyora Oltra, ha de creure en la gent del País i defensar-la abans que res.
Empar Espí
