Hi ha una qüestió que, almenys, a mi sempre m’ha causat certa estranyesa i preocupació. Es tracta de la folklòrica, estrident i barroca il·luminació d’algunes avingudes i carrers. I això qui ho paga? No crec que siga el capità moro, que prou té en fer-se càrrec dels cacaus i olives de les seues filades. Es parla del seu atractiu turístic i de la seua incorporació a la festa com a element imprescindible, però per què en aquestes festes falleres ningú pensa en la contaminació lumínica i en l’estalvi energètic?
Tothom sap que el consum excessiu d’energia té conseqüències de diversa índole: econòmiques, socials i ambientals. En les vies urbanes, a més, la despesa en electricitat implica altres efectes nocius com ara d’inversió de diners públics i la contaminació lumínica, un altre tipus de pol·lució induïda per l’ús massiu i poc controlat de la il·luminació. Com reconeix la valenciana Mª Josep Picó, premi nacional de periodisme ambiental, la contaminació lumínica ocasiona problemes tant a la fauna de les ciutats com a la mateixa població.
Les nostres ciutats es troben sobre il·luminades, això ho diuen els experts i els estrangers que ens visiten al·lucinats de la llum que gastem. No podem incrementar l’enllumenat pensant en la seguretat ciutadana o perquè fa bonic i ens alegra el cor, encara que es potencia l’insomni de les persones i ens buiden les butxaques. A més a més aquest augment de llum tampoc va acompanyat de mesures d’estalvi mitjançant bombetes de baix consum.
En els darrers anys s’han succeït diverses manifestacions i iniciatives ciutadanes en contra d’aquest balafiament, molèstia i contaminació lumínica que suposen les garlandes de bombetes de llum fallera. Són els experts i els estudis científics que sol·liciten que el cel valencià es declare Bé d’Interés Cultural, atenent a la llei que preveu la protecció i difusió dels llocs històrics, i els vinculats a esdeveniments i tradicions populars.
No faré senyera de la necessària foscor de la nit, ni d’una normativa concreta per preservar el cel de la pol·lució lumínica. Ni tampoc demanaré a Iberdrola que controle el consum d’aquests tsunamis de llum amb la instal·lació d’interruptors de control de potència. Ja tenim prou mal de cap en saber interpretar el nostre rebut de la llum i en veure com les empreses hidroelèctriques s’arreglen el mercat. Sols demane, com ho fan altres valencians i valencianes una miqueta de mirament, trellat i bona relació veïnal. Volem festa amb convivència i respecte a les persones i al medi ambient.
