Però jo volguera aprofitar, com deia, esta metàfora en un moment en què tots els partits polítics estan encetant la campanya electoral pel proper mes de maig, (encara que alguns estan de campanya tan permanentment que no tenen temps per a dedicar-se als problemes dels ciutadans) i fer un repàs al panorama polític valencià. És una opinió personal tan rebatible com ho pot ser la d’una altra persona però com que jo no crec en els dogmatismes perquè sempre he pensat que en l’heterodòxia està la virtut, opinaré sense complexes i sense ànim d’ofendre: una opinió és sols això, una opinió, i res més i així m’agradaria que es prenguera.
De dalt per avall començaré pel Partit Popular. A un país normal, un partit que ha fet les coses que ha fet este i de les què sols en sabem unes poques, a unes eleccions passaria dirèctament a convertir-se en un partit extraparlamentari. Em recorde del Partit Andalusista que amb Pedro Pacheco arribà a tindre deu diputats a les corts andaluses a 1990 amb un 10,75 % dels vots i ara està desaparegut, per exemple o, sense anar-se’n tan lluny, Unió Valenciana que amb Vicent Gonzalez Lizondo quasi obtingué l’alcaldia del cap i casal però sí la presidència de les Cors Valencianes i després desaparegué engolit pel PP.
En les circumstàncies actuals, votar al PP és simplement indecent. No pot haver-hi un raonament mínimament coherent que ho puga justificar per a un valencià o valenciana d’a peu. A mi m’agradaria escoltar alguna persona que m’explicara de forma compresible i racional per què vol votar PP. Anticatalanisme? Estes persones, en la gran majoria dels casos ni saben llegir ni escriure en valencià i fins i tot, ni el parlen però els han deixat les neurones esmerilades a ras de pell i són tan ximples que ni s’adonen. Franquistes de l’Espanya una, grande y libre? I on està el seu cabdill? És com un viatge a cap lloc i sense timoner però que de segur no voldrien tornar a viure com visqueren la seua joventut. Aleshores, què volen? Ni ho saben. Per això i alguna poca cosa més com pels pessebres creats, el PP és i serà el partit més votat al País Valencià. Molta gent estem farts de quan eixim per ahí i ens pregunten d’on som i diem: valencians, notem un lleu (o no tan lleu) somriure al rostre de qui ens pregunta, però és el que hi ha.
El PSPV-PSOE. En este partit encara no s’han enterat que han errat el camí fa anys i, malgrat això, seguixen un guia darrere un altre desert a través, darrere de moisessos que esperen que una llum de Madrid per fi els asenyale la terra promesa mentre van pegant bandades, tocant tecles a un piano sense saber quina partitura interpretar per, si de cas, per sort, encertaren l’acord correcte.
El BLOC-COMPROMÍS. Açò sí que és un misteri. Llevat de les honroses batalles de Mònica Oltra a les Corts Valencianes, poc més sabem d’ell que ens permeta situar-lo políticament a un lloc determinat. Mentre vol ser el referent del nacionalisme valencià ha anat fent una metamorfosi des d’Unitat del Poble Valencià fins ara francament prodigiosa passant des de la desqualificació total i absoluta dels partits que assumiren les senyes i denominacions estatutàries fins a intentar pactes amb Unió Valenciana, d’extrema dreta. Impressionant. Quin serà el proper salt? Impossible de saber. A la Comarca de l’horta Nord, per exemple, igual pacta amb el PP, amb el PSPV-PSOE, amb EU, amb independents…no li fa fàstic res i justificacions en trau tantes com calguen ací o enllà encara que es contradiguen a cadascuna més, per això deia que és imprevisible el seu futur.
EU. Estos ja han penjat el rètol de liquidació per enderrocament. Qué lluny queda aquell honorable PCE. Si PODEM es consolida al PV, estos duraran menys que un caramel a la porta d’una escola i els seus components aniran cercant ubicacions com desnonats amb el matalàs al llom. Trist però previsible.
Amb este panorama, o l’esquerra es deixa de mirar el melic i se seu a parlar sobre mínims irrenunciables i es deixa de tirar-se pedrades a les taulades dels altres acusant-los de tot i de més amb el simple i estúpid intent de quedar en millor lloc, clar, sense mirar-se la gepa, o tenim PP per a donar i vendre i per arredonair-ho, sols falta que arriben Ciutadans o UPiD i, aleshores sí, els d’esquerres o els simplement progressistes podem plegar i, això sí, per a continuar tirant-se pedrades de forma tan infaltil com absurda in secula seculorum per a major joia de la dreta.
I per què deia al principi el de carnestolstes? Doncs per a no convertir el proper dia 24 de maig en un dimecres de cendra després d’haver-se fartat de batucades.
Ma mare solia dir: Qui tinga més trellat que ho demostre. Doncs això.
