No contents amb tals bestieses, enguany han tingut l’ocurrència d’avançar els exàmens de setembre a juliol, aconseguint així que els alumnes només tingueren dues o tres setmanes per a preparar tot el que no havien pogut aprendre i aprovar durant els nou mesos del curs. Una altra brillant innovació de la senyora consellera i el seu equip, que ha aconseguit augmentar al voltant d’un 25% les assignatures suspeses. Tot un èxit.
Arribats ací semblava impossible que pogueren castigar encara més l’Ensenyament a la Comunitat Valenciana però, pel que es veu, per a aquest govern no hi ha res impossible en lo tocant a fer burrades i ara han aconseguit fer-ne una altra més. O a lo millor no és per burros, sinó a propòsit, per a enfonsar l’Ensenyament i tindre un poble més fàcil d’enganyar i esprémer…
El cas és que ens han obligat a començar el curs el 3 de setembre, en un any tan calorós com l’actual i en uns centres tan poc preparats per a aquesta calor. Així, Català & Cia. han aconseguit que hàgem de treballar alumnes i professors en unes condicions veritablement tercermundistes, entre els 27 i els 32ºC al meu centre, amb una sensació tèrmica encara major per l’alta humitat relativa; i açò que aquest centre és relativament nou i té un cert aïllament, en uns altres més vells o pitjor situats han arribat fins als 35ºC. Gràcies a aquests governants ara ja sabem en quines condicions treballen els nostres companys d’Àfrica!
Açò sí que és un bon començament de curs! Suant en les classes, amb les aules convertides en saunes i les cares enrogides, congestionades, perquè ni amb les finestres i les portes obertes corre a penes l’aire. La normativa diu que les temperatures han d’estar entre els 17 i els 27ºC, ací ho sobrepassem en bastants ºC però a la consellera li és igual perquè ella deu estar ben fresqueta al seu despatx amb l’aire condicionat. I als governs autonòmic i estatal encara els importa menys, ells només apliquen les lleis que els interessa i les altres les ignoren o les canvien. No diu la constitució que tots els espanyols tenen dret al treball i a un habitatge digne (articles 35 i 47)? Doncs ells deixen que es tire de les seues cases o dels seus treballs a gent honrada, amb xiquets, malalts o ancians, els és igual. En canvi per als seus col·legues són capaços de traure ràpidament lleis noves, com la reforma de la Constitució per a declarar prioritari el pagament del deute extern, fent-lo més important que mantenir la sanitat, l’educació i el benestar de tots, o la llei d’amnistia que aprovaren per a regularitzar sense recàrrecs ni penes els grans evasors fiscals.
Diu la consellera que no podien preveure la calor que anava a fer i menteix perquè les temperatures màximes mitjanes de setembre són superiors als 27ºC, sobretot en la primera quinzena, i tal com anava enguany de sec i calorós resultava previsible el que està passant. Diu també la senyora consellera que és pel nostre bé, per a millorar l’Ensenyament, i menteix encara més perquè avançar 10 o 12 dies el començament del curs, ni en aquestes ni en altres condicions, pot millorar el rendiment. Com van a millorar l’Ensenyament augmentant el nombre d’alumnes per aula, reduint el nombre de professors i decretant canvis sense tindre en compte l’opinió de pares, alumnes i professors?
El problema principal, senyora consellera, és que a l’Ensenyament no se li dóna la importància que mereix i els joves de l’ESO dediquen 3 o 4 hores diàries a internet, videojocs i missatgets, més altres 2 a veure la TV, açò entre setmana perquè el cap de setmana ja és una orgia de pantalles electròniques que els abduïxen el doble de temps o més; en canvi la majoria d’ells només dedica 1 hora diària o menys a estudiar. Es pot obtenir un bon rendiment escolar així? Es va a solucionar açò allargant el curs 12 dies i suant la gota grossa en les aules? És clar que no, cal valorar l’ensenyament molt més, tots, facilitar el treball en els centres i mentalitzar els joves que han de dedicar l’atenció i el temps necessari al seu aprenentatge.
Sra. consellera, isca vostè del seu despatx i vinga a les nostres aules sense aire condicionat! Sue el càrrec unes hores, algun dia. I rectifique, ha comès un gran error en avançar el començament del curs, doncs bé, rectifique i talle les classes per als alumnes durant la setmana propera, perquè les previsions seguixen dient que les temperatures continuaran per damunt dels 30 ºC fins al dia 14, òbriga un parèntesi a veure si finalment plou i se suavitza el clima. No ens faça treballar més en condicions tercermundistes, si en condicions normals ja costa que els adolescents atenguen i estudien com van a fer-ho suant a més de 30ºC? Ja n’hi ha prou de bestieses!
I aqueixa és una altra, el clima, ha sentit algú a algun membre del govern reflexionar sobre les causes de tanta calor? Que haver-les hi ha, ja saben, allò de l’escalfament global. I clar, si no parlen sobre les causes, encara menys de les solucions. Absolutament res, cap solució, ells no van a posar en perill les vendes de gasolines ni de cotxes, ni el obscens beneficis de les elèctriques, ni tampoc van a augmentar les plantilles de bombers forestals ni les de jardiners, com a màxim podrien organitzar alguna rogativa a la verge de la cova…
Rectificar és de savis, així que ells no van a rectificar, ni molt menys a dimitir, per més barbaritats que facen, perquè són de no esmenar-se i tirar-li la culpa a tots els altres menys a ells, de mentir fins a creure’s les pròpies mentides. No en va són el partit més corrupte de la nostra defectuosa i curta democràcia, que ja és dir, i ells no dimiteixen ni rectifiquen. Són un vertader perill públic.
Per tot açò, tirar a aquest govern de les institucions és cada vegada més una qüestió de supervivència, supervivència fins i tot física perquè li estan furtant el pa i la casa a milions de famílies. I de supervivència democràtica perquè amb les lleis caciquils que s’inventen sobre la marxa per a mantenir prebendes i poltrones estan segrestant la democràcia.
Així que, per favor, en les pròximes eleccions recordem totes les barbaritats, corrupcions i malbarataments que han perpetrat durant aquests anys, per a tirar-los al carrer d’una punyetera vegada. Després caldrà revisar tots els comptes per a veure a quines butxaques han anat a parar els 42.000, 52.000 o 62.000 milions de deutes acumulats que ens van a deixar, no sabem quants perquè els comptes mai estan clars, i per suposat haurem d’exigir totes les responsabilitats econòmiques i penals adients pels milions públics evaporats.
