El cardenal ens ha advertit que l’independentisme “no és cristià” (?).
Serà que la corrupció generalitzada que tenalla el PP, amb un miler d’imputats per tota la geografia espanyola, sí que ho és –de cristiana. O posar concertines al capdamunt de les tanques de Ceuta i Melilla, perquè els desgraciats dels fugitius es facen encara més mal, també ho és –de cristià. Pot ser és més cristià que l’independentisme agredir de forma brutal, desconsiderada i impune els pacífics ciutadans –molts d’ells persones d’edat– que esperaven per expressar-se –dret constitucional reconegut, per cert–, a les cues dels col·legis electorals de Catalunya el dia 1-O. I més cristià encara, potser, sr. cardenal, són les difamacions, calúmnies i falses acusacions dels ministres de Rajoy envers el sistema educatiu i el professorat de Catalunya?
Però, clar, aquestes conductes es practiquen des de la “legalitat” i per un partit el president del qual –i del govern– se les dóna de “catòlic” (!) i no para d’esmentar Déu –“…como Dios manda…”– en va.
